Un any de reptes i assoliments

Ha passat un any. Queda molta feina a fer, molt camí per recórrer encara, però si he de destacar qualque cosa d’aquests dotze mesos és que han estat plens de reptes i desafiaments; també d’assoliments, de consecucions i de millores significatives en l’àmbit educatiu de la nostra comunitat autònoma.

Ha estat un any complicat, sí, però és ben cert que ningú ens va dir que la feina seria fàcil. Per això, en el moment de fer balanç, primer he de donar les gràcies a tot el meu equip per la seva dedicació i compromís, per estar sempre al meu costat, per la seva lleialtat, per l’esforç i sacrifici que han demostrat davant l’exigència que necessitam per aconseguir que l’educació de qualitat i equitativa arribi a tothom, per complir amb la paraula donada, per millorar la vida dels habitants de les Illes Balears.

També, és clar, vull agrair la paciència, la feina i l’esforç de tota la comunitat educativa: personal docent i no docent, alumnes, equips directius, famílies, sindicats, associacions, consells escolars... Tots compartim el mateix objectiu, malgrat que pot diferir la manera de com arribar-hi.

Però és hora de fer balanç. El primer canvi va ser tornar a introduir les notes numèriques per donar una mica de llum a les famílies. El setembre, just dos mesos després d’arribar a la Conselleria, vam fer extensiva la gratuïtat a tot el primer cicle d’educació infantil, 0-3 anys, tant a escoletes públiques com privades. Avui, aquest procés està consolidat a través de convenis amb ajuntaments, consells i establint concerts amb escoletes privades per a aquesta etapa educativa. Hem estat pioners a implantar-ho.

Ho vam dir i ho hem complert. Hem dedicat els nostres esforços a reforçar i dotar de serveis els alumnes amb necessitats especials per donar més atenció als col·lectius vulnerables i, especialment, a les persones amb discapacitat. Hem incrementat l’equip humà per oferir major i millor atenció a aquests alumnes.

Les infraestructures han estat també una gran preocupació. Hem trobat escoles apuntalades, nins dinant als patis, instal·lacions inutilitzables. Durant vuit anys no es va fer res pel manteniment dels centres. Ara en pagam les conseqüències. He dedicat mesos a recórrer tots els centres escolars de les Illes Balears per fer-me una fotografia precisa de la realitat dels nostres centres. El resultat es concretarà en un Pla d’Infraestructures a 10 anys vista on s’establiran les necessitats i les tasques més urgents a realitzar en els centres. L’anàlisi de les infraestructures va lligada a un pla pilot de climatització posat en marxa juntament amb la UIB.

Hem fet un envit important també perquè tots els alumnes que compleixin els requisits puguin accedir a les beques menjador i que ningú quedi fora com passava. Igualment, hem hagut de posar ordre al transport escolar. L’hem ampliat als alumnes de batxillerat que cursen estudis en un institut que no estigui ubicat a la seva localitat de residència. I hem millorat notablement el transport de l’alumnat amb necessitats educatives especials, una tasca de justícia i completament necessària.

La Formació Professional també ha estat una de les claus de volta de la nostra política. Hem ampliat estudis, hem posat en marxa noves infraestructures, hem iniciat el procés per ampliar el concert amb centres privats i hem començat a redactar el Decret de Currículums d’FP. Apostam per impulsar la Formació Professional dual i intensiva, la que més s’adapta a la realitat del mercat laboral i la que dona resposta a la necessitat de personal especialitzat i qualificat.

Quant al personal docent, hem complert l’acord marc a què es va arribar amb els sindicats per pagar als docents la carrera professional i augmentar la retribució als equips directius. Al mateix temps, hem ampliat l’aportació que fa la Conselleria als centres per al seu funcionament perquè puguin funcionar còmodament i fer front a l’encariment generalitzat dels preus. I hem posat en marxa la Mesa d’Insularitat que té com objectiu reduir els problemes que genera tenir una comunitat fraccionada en illes, una problemàtica que fins ara no s’havia assumit. Per això, hem habilitat els complements de difícil i molt difícil cobertura, que donaran solucions als professionals que fan feina a les illes més afectades per la insularitat.

Pel que fa a la gestió universitària, el nostre objectiu ha estat posar fi a la precarietat de la Universitat de les Illes Balears. Per això, hem incrementat el pressupost d’aquest any un 8,8 % i, a més, es va signar un Contracte Programa per 4 anys amb una aportació màxima de 354 milions. I hem incrementat graus: hem fet realitat els ensenyaments del grau d’informàtica a Menorca i Eivissa i hem implantat els graus de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) i el de Farmàcia, a més d’ampliar les places de Medicina.

No puc acabar aquest escrit sense mencionar la llengua. Hem permès a les famílies exercir el dret que tenen d’escollir la llengua del primer ensenyament, que està prevista en la Llei d’Educació de les Illes Balears i en la Llei de Normalització Lingüística malgrat no s’aplicava. També hem posat en marxa del Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua, que començarà el curs que ve a primària, avalat per la qualificació de l’IAQSE.

No hem fet res més que complir amb el nostre programa electoral. Això no hauria de sorprendre a ningú. Evidentment, hi ha hagut crítiques. Per a nosaltres la crítica ens ajuda a fer-ho millor, ens motiva a fer feina amb més ambició. Diuen que per evitar la crítica, no has de fer res, no has de dir res i no has de ser res. Això no va amb el nostre tarannà. Nosaltres, a la Conselleria d’Educació i Universitats, al Govern, volem fer, volem dir i volem ser. Complim amb la paraula donada.