Sopar malaguanyat d’estiu, com sempre

Els meus amics em conviden al seu sopar multitudinari, entre l’ostentació i el màrqueting, que fan a la seva finca de Benitorreig, al bell mig del Pla de Mallorca, arreglada amb una pulcritud infinita i amb un gust dubtós de revista d’arquitectura. Hi he d’anar. Em fan asseure a una taula on no hi conec ningú, prop d’un safareig amb nenúfars i granots. A la dreta una al·lota rossa amb el pel molt curt i les ungles molt llargues, amb vestit de Cortana, i a l’esquerra una morena de cabells molt llargs i els pits molt grossos. Davant, un parells de mascles. Com que he de ‘dinamitzar’ la taula segons l’encàrrec pietós dels meus amics, començ: «Estaríeu d’acord amb Aristòtil que l’objectiu de la vida humana consisteix en cercar la felicitat?» La de les ungles llargues replica ràpidament: «L’obtenció de la felicitat no es pot reduir a consells de manual, la desesperació, en un món injust, empeny a adoptar receptes d’autoajuda». Vaja! Té l’espasa esmolada, ens divertirem, avui. «No sé si han vist El nom de la Rosa amb Guillem de Baskerville, interpretat per Sean Connery» diu la rossa amb veu melosa. «Allà, amaguen els llibres d’Aristòtil ja que creuen que el riure mata la por i, sense por, el dimoni ja no té necessitat de Déu!». «Això vol dir que hem de riure molt!» afegeix un home de cabells abrillantinats, mocassins de pell, sense calcetins. «L’humor... però on queda la moral? I on queda l’homofòbia, la pedofília, els drets de les dones?». Un que pareix un capellà laic intervé: «Servidor que va anar a Monti-Sion vaig ser educat en un catolicisme que té una part mitològica, els miracles, les aigües que se separen, els morts que ressusciten, la Santíssima Trinitat...» Tanta sort que omplen les copes de vi, sé que és un vi ecològic, fet de varietats mallorquines, Giró ros, Callet, Mantonegro, Gorgollassa... de les quals és una enamorada la nostra amfitriona. «Que tal el vi?» Deman per fugir de la ruta anterior. Un gorà vestit d’esmokin pronuncia la sentència que no vull sentir: «He aprés que el vi bo és el que m’agrada» (Noooo! Per favor, no, per aquest camí no, és com si sorgís l’eterna discussió sobre l’eficiència dels funcionaris públics o la dels treballadors de l’empresa privada!). Faig una ‘xicuelina’ i aprofitant que el Sol es pon per l’skyline dels turons del Pla de Mallorca, dic: «Totes les civilitzacions han rendit culte al Sol, de fet» i mir a cada un dels comensals «el cicle solar està present en l’organització de les societats més enllà de la religió». «Efectivament» és una al·lota que pareixia tímida «a la religió vèdica el Sol és Surya, passa pel cel cada dia dins un carro a submergir-se en la foscor i lluitar amb les tenebres, a les quals venç per renéixer l’endemà...» «Val, molt bé» diu un home major, xuclant fideus amb caviar «que té a veure tot això en l’era de les neurociències i de les noves tecnologies o de la nostra intimitat com a font d’autoexpressió?» La veritat és que ens ha deixat KO! Mentre, pispa unes gambes del finger-food que han espargit per damunt les taules. El ve a saludar una figura vestida tota de Levi’s, «es compleixen 150 anys de la marca, els ‘vaqueros’: punks, mods, pijos i altres tribus els han duit, els hippies els adoptaren com uniforme i, quan hi havia Teló d’Acer, als països comunistes, representaven la llibertat» dic. Resulta que és terapeuta, però Therapy Tok que vol dir que hi fa per TikTok. Collons! És una life coacher, traducció: autodenominat expert en salut mental amb credencials gens fiables. Això sí que és la decadència d’Occident!