Francesc AntichPalma31/07/24 0:30
TW
6

La deriva de la dreta cap a postulats ultres fa que la ruptura amb Vox no es noti. L’estratègia de tombar el govern costi el que costi està convertint Núñez Feijóo en una Ayuso qualsevol, és a dir, en la banalització i la degradació més absoluta de la política, que la fa capaç de rebre premis per una bona gestió sanitària després de la negligent gestió de les residències de Madrid, o de donar una medalla a l’ultraliberal Milei només per a la confrontació amb el Govern espanyol, quan els argentins cada vegada tenen menys drets i menys qualitat de vida.

La idea és convertir la política en un camp de batalla perquè la gent acabi per no confiar en ella, situació en la qual es troba còmoda la dreta ja que els seus simpatitzants, passi el que passi, votaran i, en canvi, saben que els d’esquerres són més sensibles a aquestes endemeses. Per això, apliquen allò de fomentar rumors falsos i de denunciar per qualsevol cosa, perquè saben que, malgrat que les denúncies no tenguin cap fonament, acaben per fer dubtar la gent, de tantes vegades que es repeteixen les mentides. Confien en allò «d’alguna cosa hi deu haver...»

És aquesta una forma de fer política que no es priva d’utilitzar qualsevol qüestió per desgastar l’adversari; si no, basta veure com s’ha utilitzat la renovació del Consell General del Poder Judicial, que era un mandat de la Constitució: fora cap complex l’han incomplit durant 5 anys per mantenir la majoria de membres de dretes, cercant com a excusa un motiu diferent cada sis mesos; a més, han posat el nostre Estat en ridícul obligant a intervenir com a intermediària Europa en un tema estrictament nacional. I una vegada Europa els ha confirmat el que tothom sabia, que era un mandat constitucional i que l’havien de complir, surt el líder de l’oposició declarant, sense posar-se ni mica vermell, que Europa ha obligat el Govern a rectificar.

I què hem de dir de la darrera falòrnia sobre la visita d’una delegació del PP a les eleccions veneçolanes: malgrat saber abans de partir que els havien denegat l’entrada a Veneçuela, muntaren tot el número del viatge només per poder anunciar a la tornada que tota la culpa era del Govern espanyol. Sense fer cap defensa del Govern de Maduro, he de dir que, sincerament, tampoc veig Tellado i companyia en la funció d’observadors imparcials de res.

Però el que clama al cel és la postura vergonyosa del PP amb relació als menors immigrants de Canàries, un govern en el qual participen. Tanta unitat d’Espanya i després, quan convé, li fan fer figa. Per cert, en aquest tema no ha tengut Feijóo cap emperò a coincidir en la votació amb els que afirmen que volen rompre Espanya, per tal d’aturar la reforma de la llei d’estrangeria que donaria solució al problema. Si Espanya va ser capaç d’acollir 200.000 refugiats d’Ucraïna, no hauria de ser cap problema distribuir 6.000 menors en un Estat que és la quarta economia europea, i que, a més, aquesta va com un tir. El debat no hauria de ser la distribució sinó, una vegada distribuïts, com milloram les condicions d’acollida, la seva formació, etc., en una societat que, atesa la natalitat que tenim, necessita la immigració perquè representa un terç del nostre creixement econòmic i la meitat de la nova ocupació; a més a més, i contràriament als que asseguren que la immigració té la culpa de tot, amb atacs del tot racistes, i l’acusen de mil delictes, l’evidència estadística universal demostra que el percentatge de delinqüents en les comunitats d’immigrants és inferior als dels natius.

No hi ha hagut cap canvi de política del PP després de la ruptura amb Vox, i el que ho explica clarament és que no va ser el PP qui va rompre, va ser Vox; no ens estranyi que el PP encara impulsi unes polítiques ultres, amb les quals sembla que estava ben còmode i no obligat pels pactes, tal com ens contava.