El passat 28 de juliol, el vicepresident del Govern, Antoni Costa, celebrava en un article a Última Hora el nou reglament fiscal del REB, que segons ell «culmina una reivindicació unànime», i agraïa al Govern espanyol la feina i la predisposició per consensuar el text. Anem a pams i vegem si n’hi ha per justificar que el PP, per una vegada, barati les garrotades al PSOE per lloances i felicitacions.
L’esmentat reglament, en resum, permetrà deduir fins a un 80% de la quota íntegra les quantitats que les empreses dediquin a invertir a les Illes, i bonificarà amb un 10% els beneficis de la producció de les activitats agrícoles, ramaderes, industrials i pesqueres, que pot pujar fins al 25% si han incrementat la plantilla. Tot plegat, segons les declaracions del delegat del govern espanyol a les colònies, Alfonso Rodríguez, suposarà un estalvi de 210 milions d’euros, que repartit entre les 118.000 empreses i autònoms de les Balears surt a una mitjana de 1.780 €. La xifra parla per sí sola.
Mentrestant continuarem sense un IVA propi reduït, a diferència de les Canàries i Ceuta i Melilla, que el tenen cedit íntegrament i poden decidir el tipus de gravamen. Les Canàries, a més a més, apliquen una reducció fiscal del 50% a la producció, el doble de la màxima a les Balears, i poden incentivar fiscalment les empreses de sectors que contribueixin a diversificar el model productiu, clau de volta per combatre el monocultiu turístic.
Les Canàries, per la condició de regió ultraperifèrica, gaudeixen d’una compensació de fins el 100% del cost del transport de mercaderies. Aquesta mesura no és traslladable a les Balears amb la legislació actual, però Europa també admet ajudes al transport dins el seu territori en determinats casos, com el programa Marebonus a Itàlia. A les Balears, en canvi, les ajudes es veuen limitades per la regla de minimis, que el Govern espanyol es nega a renegociar amb la UE tot i les reclamacions de patronals, sindicats i entitats econòmiques i socials.
Això és tot el que dóna de si el nou reglament. Hem esperat gairebé tres dècades una part fiscal que ha resultat ser un fiasco, i que s’afegeix a altres gols que Madrid ens ha ficat per l’escaire, com la data de caducitat del REB el 2028, la dependència dels pressuposts generals anuals de l’Estat i la inclusió dels doblers pendents del conveni de carreteres.
Mentrestant el sistema de finançament ens continua penalitzant i les balances fiscals, implacables, se’n duen cada any cap a Madrid el 14,2% del nostre PIB per no tornar: 5.227 milions d’euros el 2023. Es miri per on es miri, les floretes del Sr. Costa al govern de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz només es poden entendre per la necessitat de vendre com un èxit el resultat de les negociacions i per pur espanyolisme. Però la crua realitat de les xifres demostra, una vegada més, que l’Espanya del PP i PSOE, l’Espanya espoliadora i colonial, no té remei.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Llevamos toda la vida siendo la fruta para estrujar del país. Es una vergüenza como nos tratan, pero la gente sigue votando partidos de ámbito nacional, porque hay que ser muy español (y regalar nuestro dinero al resto).
Totalment d'acord. El pitjor és que avui dia no hi ha cap partit illenc que defensi als residents. MÉS és molt blan i practicament no se fa notar, o espabilen o desapareixen i el demés són partits espanyolistes. És hora d'espavilar fort, feim molt tard