Climent Picornell04/08/24 0:30
TW
1

Camin per mig dels rostolls dels camps segats. En arribar m’espols. Ha estat un any de paparres. Tothom que ve de per foravila se n’ha llevat qualcuna i a l’apotecari, el metge n’hi hagué d’estirar una que s’havia aferrada per devers els genitals. Aquell homenet quan la se trobà se pensava perdre l’Oremus. En parlaren pel poble de la paparra als ous, o a les bosses, o als collons de Don Fernando! Cerc de bades un bon figueral. Quasi no hi ha hagut figues-flors. Les figueres roges i albecors fan dos pics figues, les primeres son les figues-flors. De figueres n’han arrabassades a balquena, moltes s’han mort, altres tenen Xylella i així... un llarg lament, la tradició figueralera dels pobles del Pla va mancabant. Ni porcs, ni acops, ni empotades, ja no se n’aprofiten d’aquest arbre que, ara, l’únic que fa és al·lèrgia als qui s’hi acosten, amb la seva lletrada. Res ja val el que valia. A can Toni Barella d’una bona anyada d’ametles se compraren un tractor John Deere verd que tengueren bastants d’anys. Just ara!

No sé si és festa per a ells però pel poble hi ha molts de magrebins amb les seves xilabes fins als peus, d’un color o de ratlles, tot homes, a les dones només les veuen els matins quan acompanyen els infants a escola. Sent resar quan pas per davant la casa que els fa de mesquita. Al cafè som l’única taulada de mallorquins. «I això que som a la Mallorca Profunda!» Diu en Pere Cabriol. «Ca Barret! Saps que canvia d’aviat tot», contesta en Biel Peufondo, «te’n donaré de profunditat!» Despús-ahir férem el típic dinar de gambes amb calamar i molta ceba confitada que va sortir meravellós, tant que en Jeroni Pansa, de pa que hi sucava, pareixia que se menjava s’envernissat de s’olla, mentre esperava que el cuiner en dugués una altra remesa. No com els callos de l’altre dia a ca n’Aina Curta, a la primera cullerada, eren tan dolents, que em pensava era merda i a la segona hagués volgut que ho fos merda i no allò! Va aparèixer una pintada pel poble: «Prou caciquisme!». Madò Bel Fonolla va estendre la nova: «Han pintat ‘Prou Catecisme’!» «Sí», li respon na Maria Vidala, «aquests, sempre els mateixos, contra l’Església i a favor de sa repartidora!» Na Maria ho va encertar una mica més que madò Bel. «Saps que ho érem d’innocents en es meu temps», diu na Rosa Almoina, «ara els al·lots són més llestos i espavilats, noltros érem com a porcellets sanats de fresc!» És mort l’amo en Guillem de Pocafarina. Son pare feia clots, per sembrar figueres o ametlers i també pous. Per devers Son Manrè on hi feia un pou, un dia que ja tenia més de vint pams excavats deixà totes les eines al forat, l’endemà quan hi tornà el pou era ple d’aigua, les eines foren males de recuperar... Diuen les males llengües que quan ja ho havia perdut tot a una taula de joc, se va jugar sa dona i també la va perdre. La dona va anar, ella mateixa, a pagar el deute. Però quan la volgué recuperar, li digué: «No vull tornar, estic molt bé per aquí».

Abans d’arribar a ca nostra me top amb en Josep Mil·ló. L’enviaren a demanar i fou llançat en paracaigudes a la guerra entre el Marroc i Espanya el 1957, a Ifni, hi hagué més de dos-cents morts. Ara s’ha d’aturar, quan ve de comprar el pa, perquè li falta l’alè quan puja el coster del turó... Passa en Colau Sope que va ser pilot d’avions, menava ‘jumbos’, Boeing 747, el m’imagin damunt l’Atlàntic a la seva carlinga i, ara, el veig fent de pastor com el seu pare, guardant ovelles pel Revellar. La vida passa.

De camí cap al turó sent una ràdio. Record que Madò Xisqueta Polla va treure una ràdio a una rifa i el seu fill els vespres, escoltant la BBC, va aprendre l’anglès i així començà la seva carrera que el dugué a fer de metge als Estats Units. Hi sona una cançó d’Antoni Parera-Fons, lletra d’Antoni Mus: «Quan els arbres despullats / perdudes totes les fulles / quan ens punxen com agulles / els rostolls dels camps segats... Quan perquè canti millor / treuen els ulls al pinsà /quan se’n riuen de l’amor / com tu, com tu, / que no saps estimar.» Té més de cinquanta anys i encara m’agrada.