TW
0

Les declaracions de la presidenta Prohens, junt a la seva intervenció en el Parlament, aporten claus explicatives de les propostes que està fent el PP en aquests moments. Tothom ha quedat esglaiat amb la idea de pujar l’ecotaxa, un impost que fou demonitzat pels conservadors, que actuaren a les ordres dels hotelers. Ara, la presidenta parla de pujar l’impost i la resposta hotelera no s’ha fet esperar, en forma de declaracions furibundes per part de la patronal hotelera i de significats empresaris. Soc molt escèptica quant al compliment d’aquesta mesura; apostaria a que les pressions empresarials podran redreçar la situació.

No deixa de ser curiós que els hotelers parlin de que encara tenen marges per pujar els preus (quan s’han augmentat una barbaritat en un any); però critiquen la pujada de l’ecotaxa, una idea, per cert, que s’està plantejant a tota Europa, a les seves principals destinacions turístiques. La protesta perquè les ofertes paraleles no es veuran sotmeses a l’impost són raonables; però no crec que els hoteleres pensin de veritat en un bé comú: més aviat indiquen que tenen una forta competència que, no obstant, no els ha impedit apujar els preus de forma brutal. Sospit que, encara que alguns es queixin (per no perdre el costum) estan guanyant una dobberada. Està bé; però podrien pensar en aquesta societat a la que sovint invoquen com a defensors.

Al mateix temps, Prohens ens parla del tren a Llucmajor. És increïble com el PP ha girat el seu discurs. I dic discurs perquè tampoc me crec que hagi canviat el seu pensament: sempre ha penalitzat el transport públic, sempre ha estat contra mesures de caire social, mai va defensar la posada en marxa de noves vies fèrries perquè allò que es prioritzava era el transport privat.

Qualcún periodista ha dit que Prohens ha robat la cartera a l’esquerra amb un parell de declaracions que, per a mi, són incongruents. No ha robat res a l’esquerra: si adopta aquesta nova via, diguem-ne, és perquè es vol allunyar del desastre d’en Bauçà (ho recorden?). Però la ideologia és la mateixa, i les possibilitats de fer se enfora de la ultradreta s’han esvaït. És el PP de sempre, però amb un llenguatge carregat de cinisme, de pocavergonyeria, amb una actitud altiva i distant envers els discrepants (a no ser que siguin de Vox).

En fi, veurem quan temps dura aquesta comèdia de la presidenta.