Parlem de la LOMLOE, amb ulls i ombres

Rosa Rosselló encetà la xerrada amb una diagnosi molt acurada de la realitat. Parlà de la generació de joves actuals com un col·lectiu que no concep un món no connectat, sota els efectes del canvi climàtic i la globalització amb els seus desplaçaments intercontinentals, un fet que incideix directament en la tipologia del nou alumnat. També es referí a la societat actual, polaritzada, amb un augment de la pobresa i sotmesa al radicalisme de l’extrema dreta.

Rosselló alertà de l’interès de les grans corporacions com Google, La Caixa o Microsoft en l’educació, de la bretxa de gènere, del racisme i del rebuig social a aspectes com la vellesa, la mort i el patiment. Parlà d’un món molt volàtil, amb la pressió d’una banalitat mediàtica que promou cada cop més la manipulació; una societat «atemorida, estressada i molt vulnerable».

El sistema educatiu ha de fer front a tot això i garantir els drets dels infants amb un accés equitatiu al saber i al respecte de la diversitat, cosa que no es dona d’acord amb les darreres proves PISA, que recullen un 40% de manca d’equitat en el sistema educatiu de les Illes.

Apuntà algunes pistes de cap on hauria d’anar l’escola. En primer lloc, ha d’apostar per la inclusió, com un compromís moral i ètic en defensa dels drets de la infància. També es referí a l’enfocament competencial, a una escola compromesa amb la natura, comunicada amb la comunitat per a l’equitat educativa i, finalment, en col·laboració entre docents i famílies. Acabà dient que la LOMLOE «no és la llei que necessita» la societat actual.

Rosa Cañadell, per la seva banda, explicà que el neoliberalisme s’ha fet «amo de l’escola» i vol imposar els seus valors, amb un sistema educatiu al servei de la ideologia dels poderosos i amb una privatització cada cop més alarmant.

Parlà de la doble xarxa pública i concertada com un mecanisme per a la segregació escolar i posà com a exemple Madrid i Catalunya, indrets amb més escola concertada, com els llocs on la segregació és més elevada. També es referí a la irrupció de les grans corporacions en el món educatiu, amb programes educatius que tenen un biaix no precisament emancipatori.

Cañadell fou molt contundent en parlar de la innovació educativa com l’autèntic «cavall de Troia» per a fer entrar a les aules els valors neoliberals i criticà amb duresa les competències bàsiques, que «no són cap mena de teoria pedagògica» sinó un producte de l’OCDE per a disposar d’una «mà d’obra submisa, inculta i barata».

També posà en dubte les bondats de l’aprenentatge basat en projectes o els racons, i reivindicà la importància dels coneixements. Explicà que un dels efectes de la LOMLOE és que «els grans perjudicats són els infants de les classes populars» i que l’escola no pot ser una eina al servei de la segregació.

Acabà amb la denúncia de dos enganys. L’invent de l’educació emocional i la psicologia positiva quan afirmen que «l’èxit depèn de tu», sense tenir present el context d’aquella persona; i la invasió de la competència digital, causa d’addicció i manca de coneixements en l’alumnat.