Sanitaris maltractats

El titular de portada de l’Ultima Hora del diumenge passat era escandalós. S’hi deia que les Balears registren més de dues agressions al dia contra membres del personal sanitari. És una xifra enorme –ja ho he dit a la primera frase: un escàndol– i terriblement eloqüent: perquè demostra com de desvalguts i desemparats estan sovint molts treballadors públics (l’observació val també per als mestres i els professors) que han de tractar cara a cara amb ciutadans en el seu dia a dia laboral; perquè confirma que tant les estructures logístiques com humanes dels actuals serveis públics no estan preparades per aguantar la pressió que reben i el volum de feina (pacients, estudiants dins l’aula...) que han de gestionar; perquè fa pensar que, incomprensiblement, cada vegada són més els ciutadans que es pensen que els serveis públics són una jugueta sense valor ni cost que poden usar segons els plagui, i que si no els serveix com ells volen i quan ells volen tenen dret a rompre la jugueta... Era un titular que, quan el llegies, també t’obligava a fer-te una pregunta elemental: ¿per què tots els que diuen, absurdament, tramposament, que demanar uns coneixements sòlids i operatius de català al personal sanitari farà que molts no vulguin venir a fer feina aquí, en canvi no es preocupen mai pels efectes que pugui tenir fer feina en un entorn laboral en què les possibilitats de ser agredit, insultat o vexat són preocupantment altes? I això per no dir res d’altres factors –els sous baixos en comparació als d’altres països europeus, la dificultat angoixant de trobar un lloc on viure, els preus disparats de tot...– que també poden fer que molts sanitaris no vulguin fer feina a les Balears, però dels quals els partits espanyolistes i els mitjans de comunicació espanyolistes no en diuen mai res. ¿Per què parlen obsessivament d’un tema (la llengua) i callen sobre tots els altres? Perquè, igual que amb tantes altres qüestions, el sistema sanitari, el benestar del personal que hi fa feina i la salut dels ciutadans de les Balears no els importen gens ni mica. Encegats pel seu odi a tot el que no sigui castellà, borratxos d’un nacionalisme depredador que els defineix des de fa segles, els espanyolistes de PP i de Vox (i abans de Ciudadanos) no volen que res funcioni, volen simplement que tot sigui español y muy español. Que, tal com demostren tant la història com el present, sovint és una manera de mal funcionar.