TW
0

Sortírem de les rutes habituals pels pinars i garrigues de voltant ca nostra i li vaig dir a la meva germana: «Acompanyem a fer una volta, per saber on són els nostres bocins que sinó no els trobarem mai més, als joves no els interessa gens, i jo, ja ho veus, més de la meitat no sé on són, ni on són les fites... A més d’un el trobarem fet una selva». Ja sabien, pens, perquè feien les llobades els nostre avantpassats, sinó tot quedava envaït pels ullastres, ai! Un revellar serà tot d’aquí a poc.

Que res és com abans no fa falta pregonar-ho, som dins una altra època i l’hem de prendre així com ve. Abans hi havia gent que es moria a la Vila sense haver vist la mar, ni d’enfora, ni de damunt un turó. Ma mare me comptava que, de nina, son pare, el saig, la dugué a Palma per primera vegada i anaren al moll, a veure els barcos. La nina quedà esglaiada i un ciutadà que se’n temé li digué: «Què! Nina! No havies vist mai un bassiot tan gros com aquest per devers es teu poble!» I el meu padrí respongué: «Tampoc no hi ha tants d’ases per abeurar!»

De totes les maneres he de dir que no s’ha perdut tot, del que ens va tocar de la família s’ha de destacar que el padrí deixà com herència als seus néts les fites ben netes dels ‘seus’ agres d’esclata-sangs i encara els visiten, adesiara. Envaït per la nostàlgia faig de veure en Llorenç Frarolet i li deman si encara fa aquelles figues empotades: «Ca! En feia i les duia a la botiga, a can Bufalí, ningú en demanava, me vaig aturar, però per tu sí, te’n duré dos potets, són de figues de la Tira, les millors per fer això».

Me queix de mal d’esquena, d’ençà que vaig caure esmotxant ses parres de ca nostra, me vaig rompre dues vértebres, no estic llatí. A ca nostra però som perseguits de mal d’esquena. I sinó que li demanin al padrí Saig, al cel sia, que, de mal que tenia, va anar a la farmàcia a comprar una faixa, així, ben faixat, esperava millora. Però només tengueren faixes per dones, ell tenia tant de mal que li digué a l’apotecari: «Venga-la! La me posaré al revés, amb les mametes a l’esquena». I durant una temporada, anava caminant amb uns curiosos bultos a darrera. Era un homo curiós. «Li faltava un bull!» Me diu la meva germana. «Com a tu!» «A mi?» «A tu el que te fa falta és un patata per fer es quilo! Au ves!»

Me’n vaig a veure el futbol al cassino, en companyia. Trob en Pep des Faig que me diu que torna de Son Baró, de la caseta on hi vivia la seva filla major, que ara habita una casa nova per s’Arraval. «Idò, tu, he anat a fer-hi una visita i saps que he trobat? Es boc colgat a dins es llit! Idò, amb aquell banyam i aquella barbota! No, i s’havia tapat i tot!» «I que has fet?» Li deman. «Me n’he tornat, ara vaig a cercar s’escopeta, he sentit a dir que els bocs tenen mals jocs, que quan envesteixen no tenen capteniment» «Que duia es pijama posat?» Li deman. «Tu riu! Mal d’altres rialles són!»

Veig el Barça amb mossèn Pere Fons al costat: «Saps qui era en Fujimori?» «Ves!» li dic. «Idò, jo era al Perú i ell va eliminar la reforma agrària, era d’extrema dreta, i els ‘trabajadores’ li feren front perquè havia eliminat sa repartidora, i me demanaren: ‘Padre: usted com quién está?’, ‘Con vosotros’ els vaig dir, i vengué l’exèrcit i hi hagué molt de brou i el bisbe me va desterrar a un poblet que per arribar-hi havies de caminar, a peu, més de cinc hores, idò ara pensava amb això, abans de que mos fessin un gol». Me mira amb la seva barba blanca i les seves ulleres, amb ulls de polissó. «Varen ser unes Completes de nyic i nyac, m’entens? Saps que vull dir?». Acaba el futbol, tràgicament pel nostre Barça i fan les notícies per la televisió, més tràgic ha estat el que diuen, que a un general rus important, l’han mort fent esclatar un patinet d’aquests elèctrics aparcat davant ca seva on hi havien col·locat dos o tres barrobins. ‘I encara no estam cabals’ deven haver dit els ucraïnesos.

Fa un venter i aquell cap de cantó és lo més fred de tot el poble, me queda tota la costa per arribar dalt del turó on intuesc que les palmeres de can Borrió se deven engronsar a les totes. Serà un nit clara.