800.000 milions d’euros per a armament

Mentre a Europa i a Espanya es fan crides davant la extrema dificultat de mantenir l’estat del benestar social, que a Espanya en comparació a altres països d’Europa és més aviat minso, i davant la impossibilitat de mantenir les pensions per a les properes generacions, Europa i dins d’ella Espanya, s’afanyen en convèncer-nos de la bondat de endeutar-nos de manera desmesurada per poder alimentar la dèria militarista que ens ha de salvar de l’atac incommensurable, despietat, amb banyes i forques, d’un país de l’Est que es diu Rússia. Dic que mentre ens omplen el cap amb aquestes cabòries, ens encolomen amb la necessitat d’empassar-nos un deute que torbarem anys i panys en tornar i que no és només una qüestió de retornar el capital, si no de l’immens cabdal econòmic que suposen els interessos d’aquest préstec. Realment ens fa falta endeutar-nos d’aquesta manera amb la justificació de rearmar-nos?
Qualsevol persona sap que quan es demana un crèdit (per exemple per comprar una casa) ha de tornar el capital en un temps determinat i abans ha de pagar els interessos que graven aquest capital. Això vol dir que durant un llarg temps, el deute no podrà utilitzar part del seu capital per atendre altres necessitats. És a dir: Europa i Espanya, per pagar aquest deute, hauran de descomptar doblers dels pressuposts nacionals i europeus, el que vol dir, que no hi hauran doblers per atendre altres necessitats molt més urgents que l’armament i les polítiques militaristes de preparació per a la guerra. Qualsevol govern que ha d’elaborar els seus pressuposts ha de fer una llista de prioritats i en funció del tipus d’ideologia o la consideració social i humana que defensa, prioritzarà unes polítiques econòmiques de caire social, és a dir: educació, sanitat, habitatge públic, atenció social, lleis laborals, pensions... que defensin la majoria social i no l’econòmica. Això ho farà en benefici de la immensa majoria, que és al cap i a la fi, la que sosté el sistema polític, social i econòmic, però hi ha una altra part de la que no ens informen clarament i que quan han d’implementar un sistema que beneficiï als de sempre, ho fan mitjançant ‘la por al canvi’, ‘la por a la guerra’, que per cert, encara ningú ens ha amenaçat; tot per tal de desviar fons que, originàriament eren per a les classes treballadores, entenent com a tal, els que venen la seva força de treball a un empresari. Els autònoms i la petita i mitjana empresa, tots junts, sostenen el sistema, però no es beneficien com ho fan les grans empreses i la banca.
Qui pagarà un crèdit de 800.000 milions d’euros per poder assolir una despesa tan escandalosa destinada al rearmament dels exèrcits europeus? Qui ho pagarà? Seran les grans empreses, seran els bancs? Els bancs, que segurament seran els creditors i per tant, els gran beneficiaris (com sempre els rics cada vegada més rics). Qui serà?
Com bé sabem serà la majoria de la població en dues vessants:
– Veient com en benefici d’uns quants han de perdre els seus drets humans i democràtics a nivell social i jurídic.
– Aportant doblers a l’estat que es veurà obligat a recaptar més per poder pagar, ja que no bastarà amb la reducció dels pressuposts socials i serà necessari augmentar els imposts del IVA i IRPF.
De nosaltres depèn que això no sigui així. Organitzem-nos i lluitem per salvar els nostres doblers i els nostres drets, que amb aquesta fantasmada estan en greu perill.