-Bon dia Vell Professor. El cinquè equip de treball dels escuts dels pobles de Mallorca està preparat per explicar els quatre emblemes que, per ordre alfabètic, toca comentar, des de Costitx fins a Esporles. Tenim un escut que entra de ple en l’heràldica parlant: la ‘costa’ de Costitx. Per altra banda, comptam amb un element epigràfic a Deià i records històrics a Deià i Escorca, amb la creu històrica. A la fi, Esporles té com a segell el símbol del seu patró, Sant Pere.
-Endavant, idò!
Escut de Costitx del retaule major de l’església parroquial. Foto: G.V.
16.Costitx: la costa
L’escut de Costitx és una muntanya de sinople (verda) coronada per una creu llatina d’or, tot sobre camper d’atzur. Aquest escut es degué implantar amb la independència municipal de Costitx, aconseguida l’any 1855 i confirmada el 1858, quan se separà de Sencelles. El «Mapa Catastral» aixecat per Pedro Moreno Ramírez l’any 1858 mostra l’escut de Costitx, amb la muntanya o costa, però no amb la creu sinó amb un edifici que podria ser una església, una ermita... o, potser, una fortificació.
El nom del poble deriva del mot llatí ‘costa’, al qual va afegir-se el sufix -icium pronunciat ‘ic’ pels àrabs, i indicava la situació geogràfica de la primitiva alqueria, adossada a un coster. L’escut de Costitx és, per tant, una mostra de l’heràldica parlant.
-Certament, professor, han volgut donar tanta importància a la costa que suggereix el topònim que el dolç turó costitxer del pla de Mallorca sembla més rost i més alt que el puig Major de Son Torrella.
Escut de Costitx de 1858, del mapa cadastral de Pedro Moreno.
-Sí, tens raó, però recordam una altra vegada que, més important que una realitat geomorfològica o històrica del poble, l’escut s’aferra al que diu el nom. No vols costa... idò vet aquí una muntanya altíssima!
-D’acord, d’acord. No hem vist molts d’escuts del poble pels carrers de Costitx. Remarcam el de l’interior de l’església, coronant el retaule major, que és modern, de 1961. Hem mirat la casa identificada amb el n. 21 de la plaça des Jardí, dita Can Alenyar, que mostra un escutet, però sembla d’un llinatge familiar.
17.Deià: les lletres i les creus
L’escut de Deià té camper d’atzur, amb dues creus gregues (amb els quatre braços iguals), patents (patades o patés), concavades, d’or, una en el cap (a dalt) i l’altra en la punta (a baix). En faixa (al centre, d’esquerra a dreta) apareixen les lletres del nom del poble DEIA, amb la particularitat que la darrera, la A, apareix entrellaçada amb una V. Tot l’escut, perfilat d’or.
Escut de Deià del mapa del Cardenal Despuig (1785).
Dos testimonis, el de Jeroni de Berard, a final del segle XVIII, i el de Francisco Piferrer, a mitjans del XIX, descriuen l’escut. Diu Jeroni Berard, l’any 1789: «Sello: usa por sello unes letras que dicen DEIXX [sic], con una pequeña cruz arriba y otra igual abajo.» (Berard, J. de, 1789, p. 56). Per la seva part, Francisco Piferrer, al seu Trofeo heroico, de 1860, diu: «Deyá: Tiene por armas una cruz de gules en el gefe, otra en la punta y en faja estas letras: D. E. T. [sic] y dos VV enlazadas [sic].»
És un símbolepigràfic, el de les lletres de Deià. El joc de les lletres finals, entrellaçades una A i una V ens fa pensar en la separació de Deià de la seva matriu, Valldemossa... però no podem demostrar que aquest sigui l’autèntic sentit del grafisme. Observam que no som els únics que podem assegurar tal hipòtesi, ja que ni Berard, ni Piferrer anaven massa fins amb les seves afirmacions!
Sobre les creus, consideram que poden provenir de l’abat de la Real, ja que el monestir del Císter i, en nom seu, l’abat de Sant Bernat de la Real, actuaven com a senyors feudals i alouers de Deià. Abans que ens ho retregui, professor, li direm que ja sabem que no són específicament creus del Císter però, pensam que poden ser significatives per expressar el referent feudal religiós.
Escut de Deià, amb un error, del Trofeo heroico (1860) de Francisco Piferrer.
Hem vist pocs escuts de Deià pels carrers del poble. Consta a la làpida, de l’any 2000, situada al mur de l’església, que recorda la creació del municipi de Deià l’any 1583, segregat de Valldemossa. També hem vist que existeixen, a la coberta interior de la torre de Son Canals (actual hotel la Residencia), ornamentant una bella volta estrellada, sengles claus de volta que representen una creu i les quatre barres. Podria ser una mostra antiga de les armes municipals o un referent inspirador de l’escut.
-Oh, sí, podria ser. És millor creure[r]-ho que anar-ho a cercar! Però, això que deis sembla molt interessant. Què en diu, la bibliografia?
-Només hem vis una cita, la de la Guia dels pobles de Mallorca. Deià: «SonCanals... El rebedor-menjador està cobert per una volta d’aresta de cinc claus... dues de les voltes tenen estels desiguals; de les voltes restants, una presenta un creu i una altra les barres d’Aragó. La torre s’aixeca damunt aquesta volta...»
-Tanmateix, professor, l’escut de Deià més antic que hem vist és el del mapa del Cardenal Despuig, de 1785. Curiosament, les dues creus son clarament de Malta, amb la coa de milana, o sigui, amb les vuits puntes, molt marcades.
18.Escorca: la creu
L'escut d'Escorca està format per les barres o pals de la Corona d'Aragó. En faixa (enmig de l'emblema) d’atzur hi ha una creu grega patent o patada i concavada, d’argent. Podem interpretar que la creu recorda els cavallers templers que foren els senyors feudals, alouers de bona part de l’antic districte de les Muntanyes (al-Djibal), fins que foren dissolts, a Mallorca, l’any 1312. A partir d’aquesta data, el domini directe d’aquests territoris passà als cavallers de l’orde de l’Hospital, després dits de Malta, encara que la gestió del territori es feia des de la cúria o escrivania denominada «Casa Sagrada del Temple» fins devers 1840, quan la desaparició dels senyorius. És cert que la creu dels templers no és d’argent, ja que és de gules (vermella); en canvi, la de Malta sí que ho és, d’argent. La creu majoritària dels templers és de braços plans als extrems, mentre que la de Malta és de vuit puntes o de ‘coa de milana’. Mirau per on, la creu de l’escut d’Escorca ocuparia una posició intermèdia, entra la plana i la de les vuit puntes.
Escut d’Escorca (Wikipèdia).
Hem de remarcar que el santuari de Lluc i, per tant, la parròquia d’Escorca, tenen un escut diferent; imaginam que degueren estar en pugna heràldica als segles XVIII i XIX. Per això, Jeroni de Berard no recull l’escut actual d’Escorca sinó el de Lluc com si fos el de tot el municipi: «Lluch, antes Escorca... Sello: usa por sello y armas una faja de oro, torcida a modo de una escuadra de carpintero, que presenta su punta a ángulo hacia arriba en campo azul, que tomó de las que usaban los nobles Thomás Thomás, sus bienechores» (Berard, J., 1789, p. 73). Efectivament, l’escaire de la família Tomàs és el que, juntament amb la imatge de la Mare de Déu, apareix al portal major del santuari.
Francisco Piferrer , a l’obra titulada Trofeo heroico, és conscient del nom oficial, Escorca i, no obstant això, introdueix o presenta el municipi amb el nom de ‘Lluch’ i descriu -succintament- l’escut dels Tomàs que és, com hem dit, el del santuari: «356. Lluch. Se llama vulgarmente Lluch a la villa de Escorca... (..) Ostenta por armas un cabrio ó chevron.» Aquest tema arriba fins a èpoques recents, ja que el Mapa General de Mallorca de Mascaró Pasarius reporta també l’escaire com a escut d’Escorca.
-I el mapa del Cardenal Despuig, no recull l’escut d’Escorca... o el de Lluc?
-Ah, sí, aporta el nom de Lluc com a denominació del municipi i l’escut de Lluc o dels Tomàs, i diu que «se le añadió la antigua parroquia de Escorca.»
-Idò, no badeu, que el mapa del Cardenal és de 1785, quatre anys abans que el llibre de Berard.
-Per cert, no hem trobat molts d’escuts d’Escorca visibles al seu municipi. Remarcam el de damunt el balcó de la casa de la vila, a la plaça dels Pelegrins i, és clar, l’escut del cambril nou de la Mare de Déu de la basílica de Lluc, amb els altres escuts de Mallorca que honoren la Mare de Déu de Lluc.
19.Esporles: la tiara del sant patró
L’escut d’Esporles presenta, en camper d’atzur, les dues claus i la tiara o corona papal de San Pere, el patró del poble. En punta (part inferior), les barres de la corona d’Aragó.
Jeroni de Berard, l’any 1789, conta una curiositat, la iniciativa heràldica d’un predicador caputxí que impulsà la confecció de l’escut, no gaire anys abans del text de Berard: «Sello: Usa por sello Esporlas la tiara y las llaves de su titular el glorioso apóstol San Pedro y aunque se inventó a impulso de un cuaresmero capuchino en los días del Rdo. Sr. Rector, creeré lo tendrían antes, del propio modo que parece regular.» (Berard, J.: 1789, p. 39)
Escut d’Esporles, de Trofeo heroico (1860) de Francisco Piferrer.
Francisco Piferrer, al seu Trofeo heroico, de 1860, diu: «239. Esporlas. (..) Tiene por armas las cuatro barras catalanas, y encima una tiara y dos llaves de oro puestas en sautor.»[1] (pág. 124)
Dels escuts d’Esporles visitables en seleccionam dos: El coronament del retaule major de l’església parroquial de Sant Pere, col·locat després del trasllat del retaule a Esporles des del convent de Santa Margalida de Palma. El segon escut és el de l’actual Escola Infantil (EI) d’Esporles, del carrer de Mossèn Alcover, 17 (antic escorxador del poble).
Miris on miris, tot són guirisSi, això demostra que és català és un poble opressor, menys mal que Balears es va poder fer un Regna independent.
Llàstima que are Mos tornin intentar oprimir.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Miris on miris, tot són guirisSi, això demostra que és català és un poble opressor, menys mal que Balears es va poder fer un Regna independent. Llàstima que are Mos tornin intentar oprimir.
La senyera està present des de València a Sicília