En aquell temps, servidor veia Joan Miró amb una certa freqüència. La petita història –la grandiosa història per a mi– va començar com tantes coses en la vida de Joan Miró, en la poesia i en un cert esperit de resistència. Bartomeu Barceló Pons havia fundat amb en Jaume Vidal Alcover l’editorial Daedalus. Se’ns encarregà, a Jaume Pomar i a mi, bastir una col·lecció de poesia. La batiàrem amb el nom de La Sínia, que ens donaria algunes satisfaccions en forma d’impuls a un parell de carreres poètiques. Potser és allà que vaig aprendre que no és el mateix regar que treure aigua. La primera satisfacció ens arribà pocs dies després d’anunciar la nova col·lecció. Un dels primers subscriptors va ser en Joan Miró, visiblement content pel que aleshores podia ser considerada una gesta cultural. Per raons que no record, ens va manifestar el desig de conèixer-nos. Segons la meva esquinçada memòria, a la primera trobada només hi érem ell i jo. Passar un horabaixa a casa i a l’estudi del pintor –edificis de Juncosa i de Sert respectivament– va ser una manera d’entreveure un univers que encara no he arribat a apamar.
Constel·lació poètica
La història va començar, com tantes coses en la vida de Miró, en la poesia i en cert esperit de resistència
También en Noticias
- Un hombre «alterado» arremete con una señal de tráfico contra un supermercado en Palma
- Ingresa en la UCI una mujer que estaba siendo tratada por la doctora Popel
- Estas son las tres manualidades más originales para regalar el Día de la Madre
- Los residentes de Sóller se plantan y exigen freno a la masificación: «Esto tiene que parar ya»
- Los Bombers de Mallorca rescatan en La Mola a Jumbo, un perro labrador
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Enhorabona