El castellano estará por primera vez en los Premis Mallorca de Creació Literària

sempre feliçRevertirem sa castellanització que ha produït mallorquins aforasterats i malalts de catalanofòbia com tu.

“Ese es un pequeño paso para el hombre; un gran salto para el mallorquín.” Basta de catalanizar las islas.

HeyEfectivament, ses conseqüències de sa castellanització imposada per s'Estat són "evidències irrefutables" que ningú pot negar i que descrius perfectament. Fins i tot éts massa optimista pensant que es 90% de sa població té es castellà com a llengua habitual: si fos així, sa situació lingüística d'Espanya seria per l'estil de sa de França, amb ses llengües desjectades per s'Estat pràcticament extingides. Precisament perque no vull que això arribi, defens una política lingüística que revertesqui sa castellanització en lloc d'afavorir-la encara més, argumentant que s'han de concedir premis literaris en castellà a ses comunitats de llengua pròpia diferent perque es natius ja han estat castellanitzats i van abandonant sa llengua pròpia "voluntàriament". Bromes de mal gust a part, té molt de mèrit s'existència de literatura catalana, gallega i basca si tenim en compte que ets escriptors han hagut d'anar contra corrent, usant unes llengües que s'Estat ignorava fins a tal punt que ni tan sols tenien una gramàtica normativa de referència. Es català normatiu escrit va arribar a començament des segle XX i després va topar amb es franquisme castellanitzador, i es gallec i es basc han estat normativitzats durant es primers anys de sa democràcia constitucional vigent. Per tant, ès normal i bo d'entendre que autors catalanoparlants hagin escrit en castellà, s'única llengua que sabien escriure perque hi havien estat alfabetitzats. En canvi, es català era sa llengua familiar i de relació social... que no sabien escriure ni tan sols d'eima! Tanmateix, sempre hi ha una versió alternativa des fets: segons es nacionalistes espanyols, aquests escriptors catalanoparlants "triaren" sa llengua castellana "amb total llibertat"! 🤣

Cómo ya nos advierte muy bien Gracián, "no hay peor sentido que el que no quiere entender, ni peor sordo que el que no quiere oír" Dos evidencias irrefutables 1. Las administraciones centrales han repartido premios literarios en función de la calidad y la tradición literaria española. Son cultura española las escritas en castellano, catalán, euskera, gallego, bable, aragonés, occitano y portugués. Sobre todas ellas, destaca por número (la calidad, puede ser una cualidad muy subjetiva) la castellana. No en vano, mas del 90% de la población la tiene como lengua principal de uso habitual. Pese a ello, no se aplican porcentajes (obvio) y hay una representación mayor a lo que se infieren de sus números totales de uso de idiomas como el gallego o el euskera. Poco o nada importa esto. Hay literatura en España desde hace siglos en castellano, catalán, gallego y euskera (este bastante menos) y por lo tanto son las lenguas de cultura española. 2. De igual manera que en Euskadi y en Navarra no tienen tradición de autores en catalán o gallego. Pero si en castellano. O de que el Valencia, Catalunya y Baleares hay tradición de siglos de autores valencianos, catalanes y baleares que han escrito toda o parcialmente su obra en castellano y catalán. Pero no en euskera. Pues por este hecho histórico irrefutable (por mucho que se empeñe en obviarlo la Gene en Catalunya) es por lo que no otorgan premios desde las instituciones (los particulares obran cómo les plazca) en euskera o gallego, pero sí en castellano. Y no lo digo yo. El nada españolista Vicenç Villatoro, director del Institut Ramon Llull, a la feria de París de 2013 dijo: "la representación catalana debe representar la pluralidad cultural de la ciudad (Barcelona) y que el criterio de selección sería tener obra reciente traducida al francés" llevando 13 escritores catalanes en catalán y 6 en castellano. No en euskera o gallego porque no parece ser tradición de la ciudad de Barcelona tener escritorio en dichas lenguas. Lo dicho. No hay más ciego que el que no quiere ver. Menos mal que en el gobierno de las islas ya han empezado a ver a los escritores en castellano de Baleares. Ya sólo queda la Gene.

HeySes excepcions confirmen sa regla: es premis "nacionals" de literatura són generalment concedits a obres escrites en castellà; la resta de llengües espanyoles hi pinten ben poc: es supremacisme castellà vigent identifica literatura espanyola amb literatura castellana. D'altra banda, no hi ha cap comunitat castellanoparlant que convoqui cap premi literari d'àmbit autonòmic en una llengua diferent. Totes ho tenen claríssim. A ses Illes Balears hem de seguir s'exemple de Catalunya, derogant es supremacisme castellà i deixant ben clar que sa literatura catalana ès aquella que s'expressa en català i no en cap altra llengua. Ses obres escrites en castellà, alemany o rus no són literatura catalana, maldament parlin de Catalunya. Una novel·la escrita en castellà però ambientada a París ès literatura castellana, no francesa. A Madrid no convocaran mai cap premi institucional de literatura catalana per sa mateixa raó que a Mallorca no convocaran cap premi institucional de literatura alemanya: perque no són llengües oficials, maldament a Madrid hi hagi moltes famílies catalanoparlants i a Mallorca moltes famílies que parlen alemany. D'altra banda, ses tradicions se van creant amb el temps i amb dedicació de persones interessades que les poden introduir i fomentar. Sense anar més enfora, ses processons de Setmana Santa, tan "tradicionals" a Mallorca, foren introduïdes per ses famílies botifarres de Palma, a imitació de ses processons de Sevilla. Si s'Estat hagués imposat fa dècades i per decret es coneixement des català com a única llengua oficial a ses comunitats castellanoparlants, escampant-la arreu per s'Administració i es medis de comunicació, i a damunt hi hagués fomentat s'immigració de població catalanoparlant, ara qualcú podria dir que sa llengua catalana ès "tradicional" a s'Espanya castellana. Per ses mateixes cinc-centes, si a l'Argentina s'Estat hagués promocionat sa llengua italiana, pròpia de molta població immigrada, declarant-la oficial i escampant-la a través de s'Administració i es medis de comunicació, ara seria considerada una llengua "tradicional" de l'Argentina. Com que sa política estatal ha estat ignorar sa llengua italiana, ets immigrants italians s'han castellanitzat amb el temps i sa llengua italiana a l'Argentina no hi pinta gens. Per tant, a ses comunitats catalanoparlants mos podem continuar empassolant es supremacisme castellà imposat per s'Estat o podem seguir s'exemple de l'Argentina, que defensa sa llengua pròpia i posa es recursos perque ets immigrants la coneguin i l'assimilin, en lloc de reclamar guetos lingüístics. Es passat no determina es futur i castellanitzacions passades no justifiquen castellanitzacions futures. Sa situació de sa llengua des mallorquins, menorquins i pitiüsos serà més bona o més dolenta en funció de sa política lingüística aplicada, no de sa bona o mala sort ni de si plou o fa sol.

Por cierto El premio Nacional de narrativa se ha otorgado 4 veces a autores en euskera, 3 veces a autores en gallego y dos en catalan. El Nacional de poesía se ha otorgado 3 veces en gallego, 2 veces en catalán, una edición bilingüe catalán-castellano y 1 en euskera. El Nacional de ensayo, 1 en catalán otro en euskera y otro en gallego. El Nacional de teatro, 3 en catalán y 1 en gallego. El Nacional de las letras Españolas. El más importante, que se concede a toda una carrera. Se ha dado 5 veces a autores bilingües catalán -castellano, 2 veces a autores en catalán y 1 vez a autor en euskera. Los premios Euskadi se otorgan en castellano y en euskera. Los premios de cultura gallega se han otorgado indistintamente a autores en gallego -castellano, castellano o en gallego. El premio de las letras valencianas también. Indistintamente. Los Premios de Literatura Navarro se conceden en modalidad en euskera y otra en castellano. Cómo en Euskadi. Normal. Todos ellos autores españoles que tienen derecho al mismo reconocimiento que cualquier otro conciudadano suyo en el ámbito Nacional o autonómico. Sólo en Catalunya queda como el único lugar donde las autoridades desprecian a una parte de su ciudadanía de forma tan clara, mandándoles el mensaje de que la cultura catalana no se hace en castellano. De que son extranjeros en su tierra. Obviamente, si en Extremadura hubiera una tradición de población suficiente en Euskera, lo más normal del mundo es que la junta de Extremadura otorgase premios en esa lengua también. No lo hace porque no hay tradición de población en euskera, catalán o gallego reseñable.... cómo si la hay en Catalunya, Valencia y Baleares de población castellano parlante y de producción de autores en castellano o bilingüe con el catalán. No hace falta soltar una lista de todos los autores en castellano de Baleares, Catalunya o Valencia

Es dia que a ses comunitats castellanoparlants convoquin premis de creació literària en català, començarem a tenir igualtat de drets i deures lingüístics. Es catalanoparlants residents a Madrid (n'hi ha una tracalada!) han de tenir es mateixos drets lingüístics que es castellanoparlants residents a ses Illes Balears o a Catalunya.

Un paso en el reconocimiento de los derechos de los castellanoparlantes de las islas. Ciudadanos que pagan sus impuestos como el resto, pero que de forma incomprensiblemente injusta veían como esos impuestos servían para gestionar unos premios públicos que iban dedicados a conciudadanos suyo, pero nunca a ellos. Y como siempre en una sociedad que se reconoce bilingüe, es una medida que no va contra nadie. Quien quiera escribe en catalán y opta a su premio, quien quiera que escriba en castellano y que opte a los suyos. Y quien quiera que escriba en las dos lenguas y opte a las dos. Simple