02/05/08 0:00
TW
0

OSCAR PIPIKIN
Francesc de Borja Moll se convirtió en doctor honoris causa por la Universitat el 3 de mayo de 1983 y recibió el birrete y los honores de manos del entonces rector de la casa, Nadal Batle. Un joven decano le acompañaba en el escenario; Camilo José Cela Conde. Moll, que había nacido en Ciutadella en 1903, colaboró con Antoni Ma. Alcover en el Diccionari català-valencià-balear, inventario exhaustivo de la lengua catalana y en su elaboración ocupó buena parte de su vida como lingüista, circunstancia que no le impidió una intensa labor como conferenciante, gramático y escritor. Tenía una gran habilidad para el dibujo, lo que le permitió ilustrar parte del Diccionari y algunos tomos de la Rondalles mallorquines.

Su trabajo en favor de la lengua catalana se vio recompensado porque a iniciativa suya, se fundó, en 1962, la Obra Cultural Balear, que ya desde entonces se dedicó a defender y promocionar la lengua catalana. Moll dictó numerosos cursos allí.

Además del Diccionari, acabado en el año 1962, Borja Moll escribió libros de memorias, biografías y gramáticas de gran importancia para el estudio de la lengua catalana. Su trabajo de editor fue importante también después de la Guerra Civil, ya que editó libros en catalán y fundó colecciones y bibliotecas desde 1943.

En el acto solemne del 3 de mayo de 1983, Nadal Batle pronunció una de las alocuciones memorables que haya oído el claustro desde sus inicios, uno de sus párrafos más destacados fue: «Â…talment com la tasca del doctor Moll va fer per a tots aquells habitants de les nostres illes en aquell temps que la gent de la meva generació recordam com a època de negació. I dic negació perquè eren anys en què, com insinuava, aprenents de l'alquímia metafísica (malgré eux i malgrat la ignorància llur de les llurs capacitats aristotèliques) ens convertien en involuntaris hegelians, puix que la nostra afirmació només podia produir-se negant-nos.

Les armes llurs eren ben primitives, però no per això menys eficaces: el jou de la intolerància cultural i esmoladíssimes fletxes per occir els sentiments de les nostres arrels. Doncs bé, el doctor Moll, amb la tolerància i la tenacitat que posseeix, va fer pensar i creure a aquells que disparaven els arcs que les publicacions que començà a treure en els cinquanta eren coses exclusivament tradicionals, que podien encabir-se dins la teoria aleshores vigent de la gaita i la lira. D'aquesta manera, tot conservant-se aparentment i exclusivament tradicional, enriqueix el nostre present d'aquell temps i ens obre el futur, tot conservant-nos els noms de cada cosa. No li ho agrairem mai prou.»

Posteriormente tomó la palabra Borja Moll y luego de una exquisita exposición, en un alarde de talento, finalizó su lección magistral sobre Antoni Maria Alcover con estas palabras: «...Ell va posar el nostre país en contacte amb els grans centres universitaris d'Europa, promogué la formació d'especialistes i mantingué sempre viu el projecte de diccionari integral, que no crec que tingui parió en cap altre idioma.

Per llei de vida, no pogué culminar aquesta obra, de la qual vaig assumir la responsabilitat. Per això m'heu fet l'honor de voler-me tenir per company dins aquest claustre universitari jove, en el qual me sentiré simple representant i substitut del qui va ser mestre de tots els baleàrics en l'amor i el conreu científic de la nostra llengua».