Ha hagut de ser la directora nascuda a la Xina Chloé Zhao qui mostràs al món, amb ‘Nomadland’, els extensos territoris humans i geogràfics devastats pel seu sistema econòmic i el desemparament de l’estat, i han hagut de ser els afeccionats britànics els que mirassin de fer creure al món que el futbol és seu, una ingenuïtat olímpica, com si els ciutadans dels Estats Units pensassin que el sistema econòmic és seu. La directora (i guionista, productora i editora) que s’ha endut l’Oscar d’enguany podria aprofitar les imatges dels hooligans britànics, i alguns, pocs, d’altres països europeus, per clonar el seu film i concentrar, en imatges i sons, la dura realitat dels que somnien ser propietaris dels clubs que els entretenen, que els animen a travessar cada setmana fins al paradís de la jornada de Lliga i a conversar amb els col·legues de credo. Perquè per a molts ciutadans, les peripècies esportives i econòmiques dels seus clubs de futbol donen sentit a llurs vides molt més que qualsevol altre fanal.
Nomadland del futbol
28/04/21 0:00
También en Opinión
- ¿Por qué aumentan los casos de cáncer?
- Una muchedumbre golpea a un vigilante de Son Espases e intenta agredir a los médicos por la muerte de un bebé
- Fallece una niña de 12 años tras precipitarse desde la séptima planta de un hotel en Alcúdia
- Aparcar dónde y cómo sea: el coche que ha causado sensación en Bunyola
- Contramanifestación encubierta: Pegatinas a favor de los turistas sobre los carteles contra la masificación
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.