Antoni Alorda04/05/21 4:01
TW
0

Tots els espanyols tenen el deure de treballar», segons l'article 35.1 de la Constitució. El deure, diu. També el dret. I a elegir lliurement ofici. I a una remuneració suficient per tal de satisfer les seves necessitats i les de la seva família. Sense discriminació per raó de sexe. Reparem en aquest deure. No és una obligació jurídica, d'exigència coactiva, treballar és una activitat lliure, el treball forçós és esclavitud. És una base axiològica de la societat. El treball com a «obligació social», en termes de la constitució republicana, seguint l'estela de Weimar (1919).

La reivindicació del treball, no només pel que comporta de progrés, de creació i transformació, sinó de dignificació de la persona (quan el treball és digne, clar), arraconà el santbenet bíblic de condemna, d'expulsió del Paradís: «Guanyaràs el pa amb la suor del teu front». O la connotació negativa dels clàssics i l'aristocràcia. Villalonga reflecteix a Bearn la transició del XIX amb una fórmula repelenca dels senyors, condescendents: «Fer feina no és una deshonra». La Constitució soviètica en fa la volta complerta amb una màxima lapidària: el treball és «un deure i una qüestió d'honor, d'acord amb el principi de qui no treballa, no menja».

L'U de maig afirma els drets del treball, dels que treballen, tot un seguit de lluites contra abusos, precarietat, explotació i discriminacions, en un sistema en el que moltes prestacions estan lligades a estar empleat; però no descurem el gran repte social del dret al treball, el dret a trobar feina. Les dades esfereïdores d'atur, estructurals, endèmiques, especialment ara, amb un demolidor 40 % d'atur entre els joves, constaten un fracàs rotund en l'objectiu de plena ocupació (un altre mandat retòric de la CE).

En aquestes circumstàncies, les polítiques per promoure treball, per compte propi i per compte d'altri, o per repartir-lo amb justícia, o per un ampli matalàs de treball públic, que inclogui contractes amb objectius socials, ocupen un lloc discret en l'arsenal de mesures socioeconòmiques. Fem-hi voltes, al cap i a la fi les necessitats comunitàries són il·limitades i el treball és un dret, i una necessitat, que aporta valor i valors a les societats.