Pere Antoni Pons24/07/21 4:01
TW
3

Modificar el llenguatge pot ser una manera de començar a transformar la realitat, però hi ha vegades que l'intent d'incorporar i naturalitzar en la parla diària unes expressions diferents de les habituals és només una frivolitat o un signe d'impotència. Això és el que ha passat aquests dies amb la proposta de Podemos de deixar de parlar de pàtria –en realitat patria , en castellà– i passar a parlar de matria . És obvi que si els de Podemos, que des que són al govern de Madrid han estat sotmesos i anul·lats pel PSOE, juguen a canviar les paraules és simplement perquè intentar canviar Espanya els fa por, no els surt a compte o directament no els interessa o no els ve de gust. Li podem dir matria en comptes de patria , però Espanya serà la de sempre i, als territoris no castellans que la conformen, continuarà imposant-los el seu idioma, continuarà saquejant-los els recursos i continuarà inculcant-los la seva manera superbiosa i estreta de mirar el món.

Dir-li matria a Espanya és com dir-li sugus o violí a un martell: la qüestió important és que pega i esclafa igual que sempre. Que això és i serà sempre així s'ha vist aquests dies amb la divertida tolerància amb què Pablo Casado ha permès que, en un acte conjunt, l'exministre Ignacio Camuñas justificàs el cop d'Estat de Franco i la dictadura. Qualcú s'imagina Merkel al costat d'un exministre alemany que justificàs el nazisme? Una tal aberració només és possible a Espanya. També només a Espanya (d'entre les diguem-ne democràcies europees) és concebible que surtin a la llum les declaracions d'una presa basca denunciant unes tortures brutals per part de la Guàrdia Civil i que tota l'esquerra (PSOE i Podemos) calli com si res perquè el jutge que les va avalar resulta que és el seu ministre de Justícia, Fernando Grande-Marlaska .

O sigui: un avalador de tortures és el paradigma de justícia segons «el gobierno más progresista de la historia de España». I el més al·lucinant és que, també aquests dies, una jutgessa ha arxivat les denúncies de Pablo Iglesias i del mateix Marlaska pels sobres amb bales que reberen: amenaces de mort contra representants públics importants que ni s'investigaran... Increïble. Espanya és un com joc de matrioixques ultres: dins un autoritari ultranacionalista sempre trobes un altre autoritari ultranacionalista. La matria , dèieu?