Escolta, Pablo Casado

És un mal assumpte creure-se estar en possessió de sa veritat més absoluta. Després de llegir s'articul, he pensat, que ha d'esser molt dur viure amb tant odi a totes ses persones que no pensi com vostè. Deu ser mal de du!

Escolta Joan Guasp, el reine d'EspaÑa es xerren 4 idiomes, es castellà, s'occità, es galleg i es vasc, a MES de multitud de dialectes com es català, valencià, mallorquí, eivissenc, menorquí, andaluz, murcià, Lleonès, asturià, i tots el que tú vulguis.

SisetAra resulta que tu saps més que Ausías March i Lope de Vega. Es Llemosí era un dialecte més de la gran llengua Occitana, de el qual van derivar els actuals dialectes que coneixem avui en dia, ( Català, Valencià, Mallorquí, Menorquí i eivissenc ) ja que aquesta llengua va ser exterminada per les repúbliques francesa i italiana, a l'igual que altres moltes llengües i dialectes minoritaris com el nostre mallorquí d'aquests dos països, ( basc, corso, venecià, genovès i molts més ) només van sobreviure al regne d'Espanya dels Borbons en el qual es conserven diversos idiomes minoritaris i molts dels seus dialectes. Això és història documentada i no es pot borrar amb el adoctrinament subvensionat, i comissaris polítics lingüistics. Vergonya cavallers, vergonya.

UltratrailerEls néts dels catalans si parlen com els seus avis, perquè ells defensen es seu dialecte a ses escoles, igual que els valencians que no es venen a l'imperialisme català, però a Mallorca tenim molt traïdor de sa nova escola catalana verda adoctrinadora venuda i es seus comsisaris polítics i lingüístics, que ocultan part de sa nostra història a ses escoles, regats amb doblers públics dels mallorquins. Qui estima Mallorca no se ven a nacionalismes supremecistes esterns per quatre calers catalans del MES gran corrupte Jordi Pujol a una cultura i dialecte extern invessor contra sa cultura i dialecte mallorquí. Vergonya cavallers, vergonya.

Pep GilDeixa forocoches, no és una enciclopèdia fiable

SisetLa lengua mallorquina y balear, fue reconocida en 1840 por la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona. Por la Real Academia Española en 1928, al nombrar a Mn. Lorenzo Riber miembro de la misma en representación de la lengua mallorquina. Por la misma Real Academia Española, cuando en 1959 ratificó la categoría de lengua independiente con la misma categoría que la valenciana y la catalana (Boletín de la R.A.E número correspondiente a los meses de septiembre/diciembre de 1959). Esta misma RAE paso el MALLORQUIN de IDIOMA A DIALECTO por presiones de FRANCO, el dictador que TANTO BENEFICIÓ A CATALUÑA Y PAIS VASCO..., publica una orden que dice: “No esta exenta de motivos políticos, el cambio de las tres lenguas reconocidas por dicha Real Academia, la Valenciana, Catalán y Mallorquina o Balear, la Mallorquina o Balear pasara a ser dialecto de la Catalana”. ¿Qué te parece?. Ya que eres tan anti dictador, ya tienes algo que agradecerle. Espero no volver a leer algo contra el que "por la gracia de dios (y de las armas) nos tuvo en una dictadura desde el 18/07/1936 a 20/11/1975.

OccitàTe recoman que cerquis la definició de llengua llemosina, tot el que dius se desmuntarà, la realitat és la que és, no la que tu vols

UltratrailerEntre otras cosas gracias a los DESLEALES que han medrado con las becas recibidas desde Cataluña

OccitàNoltros tampoc xerram com es nostro padrins,t'agradi o no

SisetAixò era i no era en Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó, nascut a Montpeller, Senyoria de Montpeller, regió lingüística d’occitània, va neixer el 2 de febrer del 1208, fou sobirà de la Corona d'Aragó amb es títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Es dir, Jaume I no era català, era occità de Motpeller, o en tot cas francés occitanoparlant. Es primer llibre que es va escriure amb una llengua románica a Mallorca va ser es llibre del repartiment de sa conquesta de l’illa per part dels escribents de la cort del rei en Jaume, i aquest llibre es va escriure en llatí, àrab i llemosí ( dialecte de sa llengua occitana de sa regió llemosina del sur de França, Limoges ) que es xerrava en aquella época a sa regió subdite del reine d’espaÑa de la Catalunya actual, Marsella, i fins i tot a Gènova. D’aquest dialecte vàren derivar es actuals dialectes de sa llengua occitana que es xerren avui en els mals anomanats e inventats païssos catalans ( regions súbdites del reine de EspaÑa on es xerren es dialectes occitans ), com són es dialectes català, valencià, mallorquí, eivissenc i menorquí. Com es pot veure el rei en Jaume no va xerrar, llegir, ni escriure ni en va sentir xerrar mai de sa mal nomenada “llengua catalana” ( aquestes dues paraules juntes no les va sentir mai ), ja que simplemente no existía ni va existir mai. Es a dir, sa llengua romànica que va du el rei en Jaume a Mallorca va ser es llemossí occità i no el invent inexistent de sa llengua catalana. I d'allà van néixer els actuals dialectes que coneixem avui com el català, valencià, mallorquí, menorquí i eivissenc. Quant Jaume I va conquerir Mallorca l’any 1229, es suposat pare de sa suposada llengua catalana es Beat Ramón Llull, encara no habia nascut, llavors es evident que el rei en Jaume i es seus colonitzadors no podien xerrar mai una suposada llengua que encara no había nascut. Es nostre gran cult inmemorial mallorquí Beat Ramón Llull va fer estudis i escrits de ses multituts de llengües que empleaba, però místicament no té cap test que xerri de una suposada llengua catalana de la que ell teòricament era el pare de la mateixa, però si en té bastants de sa llengua occitana que realmente ell va ser es gran divulgador de sa mateixa per tot el món conugut per el qual ell va viatjar. En es segle XVII, quan ses imitaciones de Ausias March ja les habían reduit a fórmules, els poetes seguiexen admirant es seus versos, i Lope de Vega escriu aquestes paraules de alabança del poeta valencià, «Castísimos son aquellos versos que escribió Ausiàs March en lengua LEMOSINA, que tan mal y sin entenderlos Montemayor tradujo. Es a dir, que de sa suposada llengua catalana res de res, ja que el segle XVII encara no existía.