La toscana Toscana de Curzio Malaparte

De la reescriptura d'aquestes cròniques en surt Kaput la
seva novel·la més coneguda. Les vivències a Nàpols durant l'entrada dels americans donen origen a La pell, narració popularitzada per l'adaptació al cinema feta per Liliana Cavani.

Malaparte va nèixer al poble Prato a la regió de la Toscana situada en el centre d'Itàlia.Afirma que sinò hagues nascut a Prato, millor no haver nascut. El paisatge i la gent toscana planen per damunt d'algunes de les seves millors pàgines. Malditos toscanos (1956) és un llibre dominat pel sentiment. «Si difícil és ser italià més difícil és ser toscà» i també diu que un toscà encara que vagi de genolls sembli que vagi dret i els altres italians fins i tot quan van drets pareixen agenollats. No s'hi posa per poc. Els únics que poden competir ambl els toscans són els de la veïnada regió d Umbria. Els hi té un afecte sincer.

El que li passa a Malaparte és que és un sentimental. Els cínics, versió «el gènere humà, no té remei» ho solen esser. Després de participar en dues guerres mundials i passar del feixisme al comunisme, seguia cercant certeses que no va trobar.

Mussolini el va desterrar uns anys a Lipari per criticar les seves corbates. En el dictador tampoc li va fer grácia que descrivís amb tot detall el cop d'estat del Duce de 1922. Les cròniques sobre la invasió de Rússia no agradaren a Hitler, perquè va insinuar que els alemanys perdrien la guerra.

De tota aquesta peripècia vital li queda la sentimentalitat que desplega a Malditos toscanos i a Madre Marchita, un llibre pòstum que en part evoca la seva infantesa. En el primer d'aquests dos llibres recorda que uns dels entreteniments dels nins del poble era anar darrere els roba gallines que tenien una gran consideració. «De tots els herois que he conegut, des de les lectures de Plutarc fins a les experiències darreres -assenyala Malaparte- els lladres de gallines són els més estimats, encara els plany».

Siena és potser -tret de Florència- la ciutat més notable de la regió. Malaparte destaca que és una ciutat de sants. Un altre gran escriptor, Josep Pla, assegura que és el poble on es va inventar la «defenestrazzione». Hi havia vegades que el poble indignat -el popolino- agafava un polític i el tirava per la finestra. No sé si és per evitar això que les cases tenen les finestres petites.

«Fixeu-vos -escriu Malaparte- en com a Toscana es fan les coses a la mesura de l'home».
Les cases, fins i tot les més grans, tenen portes de l'altària justa perquè hi pugui passar un home sense acotar el cap. I les finestres petites, a una altura precisa només per guaitar.
El paisatge toscà és ondulant i dibuixa turons sembrats de vinya, oliveres i blat. Són les vistes utilitzades com a fons en els quadres dels pintors florentins.

És un panorama en el qual es veu la interacció de l'home i la naturalesa al llarg dels segles, la terra treballada i productiva. Xiprers per tenir arrecerades les collites de la tramuntana. Xiprers esmolats com guinavets pel vent del nord, gelat.

Un altre arbre d'aquelles contrades és l'olivera. Escriu Malaparte «la meva infantesa l'edat més trista, però també més feliç, va transcórrer a Prata, un país d'oliveres».

Els vents de la toscana són els vuit vents del món de la cançó Una dona marinera, en definitiva, iguals que per tot arreu. Cada país té el seu vent-ressalta Malaparte- cada terra es reconeix per com alena. Dels quatre vents cardinals, el més xerec és el del sud. Hi ha altres vents locals més benignes. La tramuntana no és el vent pitjor, encara que a la regió hi ha hagut una quantitat gran d'atramuntanats, espiritats de diverses classes i genis.