S'acostava el final del curs i jo devia tenir uns onze anys. Cada horabaixa solíem quedar amb els amics a l'escola, i amb l'arribada de la calor fèiem guerres d'aigua.
Un d'aquells dies duia jo un biquini de colors i una camiseta blanca sense mànigues. Anàvem xops i el sol començava a minvar. Corria per davall les grades, on hi havia un grup d'al·lots més grans, quan un d'ells em va cridar: «Dus les llargues posades!».
Jo no vaig entendre el comentari, però algú se m'apropà i m'ho explicà. Em vaig mirar, vaig seguir el joc una estona, separant-me la camiseta del cos cada vegada que passava per davall les grades, fins que vaig partir.
D'aquell dia record la vergonya, la culpa, la incertesa. Poc sabia que allò no seria un fet aïllat sinó que es convertiria en quelcom quotidià, només pel fet de ser dona.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Me pregunto quién sería el qué se lo aclaro…
Al menos se lo dijeron en catalan, que causa menos trauma, ¿no?