Joan GuaspPalma06/03/22 3:59
TW
1

No pot ser cert que sigui cert el que visc. I, malgrat tot, ho és. Rússia, de la mà de Vladimir Putin, envaeix Ucraïna perquè aquesta no vol dir ‘amén’ als desitjos forassenyats de la primera. És una guerra absurda, de veïns malavinguts. És una guerra de bon de veres, de les que jo no em creia que les ves mai.

El nostre món és inhumà. Mentre no deixem de fabricar armament i de tenir escoles de guerra, aquest món anirà a la deriva. El mateix Putin va ser adoctrinat per fer la guerra. Ara que en té l’oportunitat, no l’ha deixat perdre. Els homes ens preparem per barallar-nos uns amb els altres, per aconseguir més poder i per tenir el domini sobre el demés. Aquesta és l’exemplar educació cívica mundial. No anem bé, i fa molts d’anys i molts segles que no hi anem. Però no n’hem après. Mentre a l’escola, des dels inicis, es permeti la no institucionalitzada assignatura de la violència, no canviarà aquesta dinàmica de l’odi entre éssers teòricament iguals.

Com és que encara hi ha guerres? La guerra hauria de ser cosa del passat. Si hem aconseguit superar l’analfabetisme a nivell mundial, també podem erradicar les guerres de la mateixa manera. Escolaritzant en la no violència; i en la pau. Potser aquesta assignatura, la de la pau, hauria de ser la més important de l’educació i de la cultura. Però no ho és. Ni l’última.

Aquí, molts governants del planeta mostren la seva incompetència. O, pitjor encara, la seva mala fe, com fa Josep Borrell, aquest infidel al seu país, a la seva identitat i a la seva llengua, que compara l’actuació de Volodímir Zelenski amb la de Carles Puigdemont per fer burla i escarni del segon. La seva vida sí que deu ser un veritable malson que no el deixa dormir. Caldria que tots recuperéssim la dimensió moral de la nostra existència.