Sempre he pensat que tenir una vocació és un signe de felicitat vital. Encara que les nostres vocacions canviïn a mesura que passa el temps, des que naixem comencem a tenir alguna vocació. Sembla que una vocació forta sempre és genètica, però no és així en tots els casos. Des d’infants volem ser bombers, o astronautes, o infermeres, o models d’alta costura, o futbolistes -i més ara que les dones s’hi ha incorporat- o metges, o enginyers, o actors i actrius, o religiosos i religioses. Justament d’aquestes vocacions parlava per Setmana Santa Joan Riera en un dels seus articles. A mi aquest article em va fer pensar en la vocació que des de molt petit jo he sentit per ser escriptor. Encara ara, de gran vull ser-ho, i en aquest sentit m’he mogut i me moc cada dia. És molt forta la meva vocació de novel·lista, autor teatral o inventor d’aforismes.
Les vocacions
Palma01/05/22 3:59
También en Opinión
- Susto en aguas del Port de Sóller: una culebra de considerable tamaño pasa entre dos piraguas
- La ayuda del Imserso que desconocen los jubilados
- Competencia multa con más de 230.000 euros a las empresas que tiraron más de 6.700 cartas en Palma
- La Aemet amplía las alertas por lluvia en Mallorca
- Muere el fotógrafo catalán Toni Espadas tras ser atacado en Etiopía durante un rodaje televisivo
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
".....qui vulgui incorporar-s’hi vocacionalment -sigui del país que sigui i parli la llengua que parli-, sigui sempre benvingut. La qualitat no l’hem de rebutjar mai, i en l’aspecte espiritual molt menys. .." Completamente de acuerdo,señor.