Alguna cosa passa quan compleixes un nombre considerable d’anys i decideixes penetrar en cavitats que mai no t’havies atrevit a explorar. Des de fa algun temps convisc amb la mort. Aquest horitzó comença a estar molt present a la meva vida i visc intensament tot allò associat amb el sentit de l’existència. La mort no afecta exclusivament als majors, sinó també als més joves. Per afegitó, la guerra ens planta davant la mort més irracional i més indigna per a l’espècia humana, un fet més que s’afegeix a una pandèmia que havia invisibilitzat la defunció i havia convertit els sanitaris en el centre de tot plegat. La vida vista des de les cerimònies d’enterrament cobra un altre sentit i ens ofereix una mirada més real sobre l’existència. Fosses comuns, assassinats en massa, soldats de lleva morts en el camp de batalla, periodistes eliminats, nins i dones tractats com a bestiar... Hi pot haver res més indigne per a la humanitat?
Història evaporada
Palma08/05/22 3:59
También en Opinión
- Un turista permanece en la UCI tras precipitarse desde el tercer piso de un hotel
- ¿Qué necesita el Real Mallorca para salvarse matemáticamente?
- Lunes veraniego en Mallorca como antesala al cambio de tiempo
- Un clásico, de mudanza: Talleres Suauto deja Blanquerna
- Piden 40 años de prisión a un joven por violar varias veces a una menor en Pollença
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.