Quan vaig veure n’Antònia Vicens per primera vegada, em va semblar una d’aquelles tímides al·lotes mallorquines del postfranquisme. Per molt il·lusionades que semblessin, no deixaven de ser el que havien estat fins aleshores. Estava acompanyada d’en Guillem Frontera i firmaven llibres a la diada de Sant Jordi a El Corte Inglés de Jaume III, que aleshores encara es deia Galerías Preciados. M’hi vaig acostar perquè també jo, un al·lot tímid, feia anys que coneixia en Guillem de quan, a damunt la meva Vespa, volíem ser periodistes esportius. Suposo que aquell dia en Guillem em va dedicar Els carnissers, i n’Antònia, ho recordo bé, em va firmar La santa. Un dia per no oblidar. La generació erugada dels setanta començava a caminar de valent. Xerràrem una bona estona del nostres projectes literaris. Jo ja havia començat a escriure teatre de bon de veres. Ara m’emociono quan hi penso.
Més em vaig emocionar dilluns passat veient n’Antònia Vicens recollint el premi més important de les lletres catalanes.
La generació erugada
Palma19/06/22 3:59
También en Opinión
- La reina Sofia, en Mini por el centro de Palma
- Cataluña pone cifras a la financiación: Baleares es la segunda que más aporta y la tercera que menos recibe
- Miguel Bosé: «Estoy muy orgulloso de ser negacionista»
- Una DANA y la calima marcan el tiempo en Mallorca este fin de semana
- Tres hábitos matutinos que recomienda Harvard para tener más energía en verano
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.