Josep M. LlauradóPalma21/07/22 3:59
TW
1

Ho digué fa una temporada Steven Pinker, un dels grans defensors de la Il·lustració: «Els meus alumnes s’estan anant a l’extrema dreta, per culpa de les informacions que els arriben de la gent d’esquerres». I el més fotut no és la notícia, sinó comprovar que la Il·lustració –és a dir, les llibertats individuals i la llibertat intel·lectual, la racionalitat i la ciència– encara necessiten defensors. Més d’un haurà pensat en aquest fenomen, sense posar-hi noms, del transvasament d’alguns adults que com nins enfadats per les males notícies aprofiten la benzina del negacionisme per viatjar a la ultradreta; i més d’un haurà formulat aquests dies aquesta peregrinació com un problema, que s’enunciaria: «¿Quantes racions de canvi climàtic, i/o quantes onades de calor com aquesta, caldran per dur un determinat percentatge de la població al vot ultradretà, i quantes més seran necessàries en el futur per dur-los a votar governs que afrontin sense beneitures la catàstrofe climàtica?».

Curiosament, perquè el cervell humà no deixa mai d’oferir sorpreses, és previsible que una bona part dels negacionistes del canvi climàtic acabin tard o d’hora esdevenint defensors de la ciència i les explicacions empíriques, a partir de la situació inicial que els balla pel cap aquests dies de roentor climàtica: «¡A veure si els científics espavilen a trobar una solució a aquesta calorada...!», i això ja seria una primera passa significativa tant en la comprensió social de la catàstrofe climàtica com en el (previsible?) efecte electoral. Malauradament, el temps per a què això passi i aquest conte de fades es faci realitat serà llarg, i mentrestant haurem de conviure amb (i dins...) aquests estius infernals i amb els que diuen que aquestes temperatures són oscil·lacions normals del clima i disbarats semblants.

I amb els que diuen que tot això del canvi climàtic (¡ep, i l’expressió ja és un gol al seny, perquè sembla que sigui un canvi natural i una part petita d’un procés innocent que dura segles o mil·lennis...!) o més exactament del cataclisme climàtic són notícies de deprimits esquerranosos que volen amargar-nos els estius... ¡A veure quants estius continuen empassant-se aquesta bolla!