Sempre hem sentit a dir que la unió fa la força. Però jo sempre he pensat que la unió només fa la força bruta. La veritable força, la que mou muntanyes, és la força individual, la de la fe, l'íntima. L'emocional i l'espiritual. Aquesta és la força individual. Quan jo discrepo d'alguna qüestió no ho faig en sentit col·lectiu ni en nom de cap parlament ni col·legi, ho faig per motius personals. No soc ni he estat mai un home de partit. Els meus sentiments i les meves emocions soc jo qui les experimenta, la meva consciència, no la societat ni cap col·lectiu. Ara bé, ho faig gairebé sempre amb solidaritat amb els altres, amb aquells i aquelles que estic en sintonia.
Dic això que dic perquè fa poc que per iniciativa de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, ha sorgit un grup de persones, de ciutadans, que estan cansats de viure políticament amb les condicions que ho fan. Jo també hi estic, encara que sé que també es pot fer país sense estar dins cap grup ni cap lobby. Per això em sento absolutament solidari amb ells.
La transversalitat catalana s'ha de portar a terme no només amb els partits polítics afins, sinó amb els tres governs de parla catalana. S'ha de construir de manera sòlida, amb formigó, per tal d'assolir els nostres legítims objectius independentistes. La llibertat requereix córrer riscos, saltar comellars i, fins i tot, saltar-se lleis si no hi ha una altra alternativa democràtica. És així. És més important i humana la llibertat que qualsevol llei feta per homes. Aquesta ha de ser la veritable transversalitat, l'autèntica força de ciment armat que cal confegir. Encara que el formigó i el ciment armat ha de ser fabricat amb material plàstic i flexible. Jo ara ho soc, de flexible, perquè m'uneixo a l'Assemblea a pesar de saber que, en aquests instants, el seu objectiu no és ni ha de ser fix ni categòric. La transversalitat no és l'objectiu, només és una bona eina. Hi ha més dies que llonganisses. Afortunadament, o no.
7 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Som i SeremSi la secesión fuera unilateral, la situación sería complicada para " los paisos catalanes". Para que un Estado europeo pueda ingresar en la UE se requiere, cosa obvia, que sea un Estado. Y para ser un Estado se requiere ser reconocido como tal por la comunidad internacional y por los miembros de la UE. Y ello quizá no sería tan sencillo de conseguir para quien ha conculcado el ordenamiento jurídico y el orden constitucional de un Estado miembro (en este caso, España), vulnerando así el principio tantas veces ya mencionado de integridad territorial reconocido por las Naciones Unidas y por la propia UE en el artículo 4 del Tratado de la Unión Europea. En consecuencia "los paisos catalanes" no serían admitidos ni siquiera como candidatos a la adhesión. No podrían siquiera sentarse a negociar. Ningún país desea verse en riesgo de fragmentación. Y visto lo complicada que es la gestión de la UE con 28 miembros, imaginemos lo que sería con 70.
Som i SeremSe te olvida l'Alguer y que la capital sea Barcelona, con el Puchi del Water de Gran Gobernador
AngelcaídoPiñon fijo....NO HAY VIDA FUERA DEL ANTICATANISMO. Lo lamento...
Som i SeremSomos españoles y seguiremos siendo españoles, por mucho que les pese a catalanistas independentistas. VIVA LAS BALEARES, SU HISTORIA, SUS COSTUMBRES Y LOS QUE DEFENDEMOS SUS "LLENGOS".
Catalunya, país valencià, les illes, Andorra i Perpinyà hauríem de fer una associació cultural per fer país i crear més consciència de qui som i serem
Vaya, y yo que creía que sería el capítulo IV.
Piñon fijo....NO HAY VIDA FUERA DEL CATANISMO. Lo lamento...