En el Congreso, el 25 de agosto de 2022, 205 diputados aprobaron la Ley de Garantías de la libertad Sexual. Votaron en contra el PP, Vox y los catalanes de la CUP. Conocida como la ley del ‘solo sí es sí', desde que entró en vigor ha favorecido la excarcelación de 38 agresores sexuales y la rebaja de penas a más de 400. La alarma social, unida al escándalo político, ha movido a la parte socialista del Gobierno a registrar en el Parlamento una proposición de reforma.
Lo han hecho forzados por las circunstancias y divididos porque Podemos –las ministras Irene Montero y Ione Belarra- siguen defendiendo la ley en vigor. Aunque no ha pedido disculpas Pedro Sánchez que hasta hace poco defendía la ley señalando que sería imitada por otros países está rectificando por boca de ministros como la titular de Justicia (Pilar Llop) o el de Presidencia (Félix Bolaños) que ahora dicen que es una ley ‘imperfecta'. Tan imperfecta como alertaron en su día informes del Consejo de Estado, el Consejo Fiscal e incluso quien entonces era ministro de Justicia, Juan Carlos Campo.
¿Por qué? Pues porque esta ley, junto a la llamada ley trans, era uno de los proyectos estrella de Podemos en general y de Irene Montero en particular. Sobre el error advertido y no tenido en cuenta se ha escrito y descrito sobradamente subrayando el empecinamiento y la ignorancia trufada de soberbia de la citada ministra. También ha sido sobradamente señalada la irresponsabilidad política de un Gobierno que presume de ser el ‘Gobierno de la gente' pero han tardado cuatro meses en reaccionar.
De quienes hemos hablado menos pese a ser igualmente responsables de esta chapuza es de los diputados de los diferentes partidos que con su voto aprobaron una ley cuyo texto, a la luz de los hechos, no parece exagerado señalar que ni lo habían leído. Actuaron como meros autómatas.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Vostè ens parla d'alarma social, però el que no ens diu es qui la provoca, bé, ens suggereix que mirem amb els ulls tapats, com a someres, cap a les senyores Montero i Belarra, en definitiva, cap a Unides Podem, ja que, sense tenir massa arguments, és del que es tracta. He de dir-li, que l'alarma social l'han provocada vostès, els mitjans de comunicació, que en lloc d'informar-nos es dediquen a posar comptadors de excarcerats. O per ventura també hauríem de parlar dels jutges que no volen aplicar correctament la disposició transitòria segona (codi penal de 1995, vigent a Espanya), que diu clarament, que es tendran en compte les normes completes de ambdós codis, i no parcials, per tant, per imposar la nova penalitat cal que es revisin els delites cas per cas, això vol dir que no és obligatori, en cap cas, imposar la mínima pena, sinó que es pot mantenir perfectament la pena imposada per l'anterior llei. Dit això, la postura ara presa per la part socialista del govern, amb especial menció cap a la ministra Llop i cap al seu assessor, Javier Álvarez, segons declaracions fetes per ells mateixos aquesta setmana passada, ens demostren clarament que al PSOE li tremolen les cames i que per això pretenen tornar a la vella llei, al model de “la manada”, sigui com sigui, encare que el pacte de govern se'n vagi a porgar fum (el que compte ara es no perdre més redit electoral per mor de la protecció de la dona). Com pot dir la senyora ministra (recordem que és jutgessa), que una petita ferideta bastarà per a demostrar que hi hagut agressió? A on queda dons el consentiment? Són pitjors, si cal, les manifestacions del senyor Javier Álvarez, (que és catedràtic de dret penal i principal assessor de la ministra) a una entrevista molt recent a la tele, que literalment ens va dir, sense cap vergonya, que la llei es un nyap, ja que per a poder fornicar amb la teva dona, que dorm al teu costat, primer l'hauríem de despertar per demanar-li si li ve de gust o no, i això no pot esser de cap manera, segons el senyor assessor. A on eren la senyora ministra i el seu assessor, quan durant mesos es va teixir la llei dins el propi Ministerio de Justicia? Per què el CGPJ, una vegada informat de la llei, no hi posar cap impediment i l'hi donar el vist i plau? Què passa, no son suficients dos-cents vots al congres? No varen ser vots d'una majoria de la representació popular? Per què no es parla de que més del seixanta-cinc per cent de les revisions no desemboquen amb una reducció de condemna? Per què no es diu que la major part de les reduccions de penes s'han duit a terme a una minoria de jutjats i per contra hi jutjats que encara no n'han concedida cap ni una? Per què es polititza un tema que és eminentment jurídic? Per què els mitjans, conservadors i progressistes, no fan més que tirar benzina al foc? Per què no es parla dels avantatges de la llei? I vostè, que se la llegida? Sincerament, pel que escriu, no m´ho sembla. Uns i els altres, què s'han pensat que som imbecils? S'han pensat que tot això es una gresca (aquell ho qualificar com a “jolgorio”).
200 políticos que dsn vergüenza.
Estaria bé un article sobre les coses bones de la llei, les dolentes les sabem de sobres