TW
6

L'odi a la nostra llengua per part de la dreta i l'extrema dreta de la nostra nació insular s'acaba de confirmar. No la volen veure ni pintada. Uf, quina por que li tenen els espanyolistes a la llengua pròpia del país, la catalana. Quan la senten es posen vermells com una tomàtiga i comencen a belar com les cabres. L'extrema dreta, fins i tot, la vol prohibir, vol derogar la llei que li dona suport legítim públic. I la dreta conservadora li dona recolzament.

Però tot això, que en si mateix és molt greu per a mi i per a la cultura del meu poble i per a la salut espiritual en general, no seria res si no fos perquè molts mallorquins, que és la gent que més conec i tracto, aplaudeixen la feta. Si entre una dotzena de contertulians nadius n'hi ha un de forà que parla la llengua de l'imperi, tothom es posa a seguir-li la gràcia. Aquest és el veritable odi lingüístic: l'autoodi, encara que sembli passiu i un xic educat. L'educació no és per odiar-nos a nosaltres mateixos, és per mostrar l'orgull de ser qui som. L'autoodi és la més greu estupidesa que podem cometre, no té res a veure amb l'educació ni la cultura ni la intel·ligència. Qui s'odia a ell mateix és el ruc més irracional del pati. El més poca solta! Jo tenia l'esperança de que aquest autoodi s'aniria esvaint amb el temps i l'escola. Doncs sembla que augmenti. Mirat des d'aquest punt de vista, el mallorquí és el poble més idiota que hi ha sobre el planeta Terra. L'autoodi ens fa idiotes, i la idiotesa ens fa covards. Aquí només som valents per llepar i adular. És la valentia dels esclaus, dels presoners, dels que no tenen autoestima ni amor propi. Educació? Indignitat i deshonra! Mentre no estimem el més valuós de nosaltres restarem a les mans dels acoradors.

De què ens serveix la democràcia i la llibertat si no la usem per potenciar-nos a nosaltres mateixos? De què ens serveix anar a votar si, quan ho fem, usem el vot perquè la dreta i l'extrema dreta ens trepitgin la llengua, el cervell i l'ànima? És això el que volem, que ens menyspreïn i se'n riguin de nosaltres? Doncs, ja ho tenim. Idò!