TW
7

Tota la vida he volgut ser, dins el meu estil literari i concloent alhora, una persona oberta i educada en les meves paraules i les meves accions. Encara que no és feina fàcil, avui encara ho vull ser més que mai. Els meus bisbes, els dels Països Catalans, són homes mortals que tristament tenen un tarannà políticament poruc i de llarga permanència. Quina gran pena que tinc! Ploro desconsoladament quan escolto les seves manifestacions gremials i contemplo les seves actuacions públiques! Pare, perdoneu-los perquè no saben el que es pesquen. Pare, perdoneu-me a mi pel meu atreviment. Però l'experiència personal viscuda al si de l'Església catòlica instituïda pel vostre Fill, m'ha portat a creure en el perdó infinit de les setanta vegades set evangèliques. Ho dic perquè els ‘meus' bisbes s'han declarat neutrals en el tema de l'amnistia i el referèndum d'autodeterminació. Els cristians no podem apel·lar a la neutralitat en temes morals i de drets humans. De cap manera. Cal prendre bàndol pels més necessitats i més vulnerables. Pels més pobres. I en matèria de convivència política i jurídica, els més pobres som, dins l'Estat espanyol, els catalans.

Els bisbes catalans es mostren indiferents i tebis davant les injustícies que segueixen perpetrant els poders institucionals de l'Estat. Jesús va condemnar més d'una vegada els que practiquen la tebiesa espiritual. Per això estic apesarat i dolgut. És una constatació que de cada dia els catòlics deixem de banda els actes litúrgics i que minven les vocacions sacerdotals. També em dol molt. Però no em sorprèn. Les misses multitudinàries del Papa de Roma quan surt del Vaticà són més folklòriques que cristianes. Perquè les veritables misses cristianes haurien de ser les que amb esperit combatiu treuen els reclusos de les presons, condemnen la repressió i la manca de llibertat, retornen els exiliats a casa seva, ajuden a repatriar els desplaçats que arriben en pateres, lluiten contra els explotadors de tota mena, sembren el món de pau i d'alegria, escampen les benaurances. Fa massa anys i massa segles que Espanya no té compassió de Catalunya ni per Catalunya.