Heil, simuladors! (i II)

Fer anys és preciós. Envellir, pse. Aquesta disfunció biològica la vos podeu confitar. En aquest camí d’arrugues, malalties, dolors i cialis, hi ha un detall que us fa encara més ignominiosos: treure’m els cabells del cap i posar-me’ls a les orelles denota una maldat exagerada, malaltissa. La mort també la vos regal i en podeu fer ús avui mateix.

Una altra cosa inútil i cruel del vostre programa és la guerra. Fa tant d’oi com les mentides que expliquen els mitjans per a justificar-la. Inventar que els de Hamàs els hi han tallat el cap a uns bebès, per exemple. Després del final de l’apartheid sud-africà pensava, pobre de mi, que vendria el final del que Israel també ha aplicat als palestins. Però no. Conèixer la història no ens allibera del càstig de tornar-hi a travelar, esclaus de la irracionalitat com Sísif.

Els primers sionistes desembarcaren a Palestina cap el 1880. L’acord Haavara del 1933 entre nazis i jueus va permetre que els primers fugitius del Reich poguessin entrar a Palestina amb prou diners per obtenir permís dels britànics. Enrere quedaren centenars de milers de jueus tancats als camps d’extermini nazi. No obstant això, Israel va crear un camp d’extermini gegantí amb més de dos milions de persones a dins. Està clar que els jueus no són responsables del que fa Israel, molts d’ells fins i tot són antisionistes. Però que qualcú justifiqui l’assassinat del poble palestí o la brutalitat de la resposta de Hamàs ha de ser un altre error del vostre programari.

Sé que hi ha humans que us identifiquen amb deïtats i us adoren a través de religions diverses que alhora són font de mort i destrucció. El nivell d’estupidesa que habita la vostra creació és infinit. El vostre sadisme, posthumans creadors d’aquesta improbable simulació, també.