Joan Guasp07/01/24 0:29
TW
5

Una petita gran alegria per acabar l’any vell i per començar el nou. Pensava titular aquest article com ‘Il·lustríssim’ per referir-me a don Sebastià Taltavull, bisbe de la nostra diòcesi de Mallorca, però en aquest comentari crec que li escau més l’adjectiu d’il·lustre –il·lustríssim té massa connotacions litúrgiques– perquè el que va dir i fer el dia 31 a la Catedral és més digne d’una persona cultivada que no d’un personatge famós. El senyor bisbe ens va il·lustrar a tots, de manera molt especial als que manen políticament ara les nostres illes, que no demostren res més que un vulgar autoodi i una pertorbadora incultura identitària i patrimonial. Don Sebastià va manifestar amb autoritat i fermesa els valors dels nostre poble des de l’entrada del Rei en Jaume a Ciutat. La religió, la cultura, la terra i la llengua. Sobretot, la llengua. El seu parlament, davant les cares impassibles i els somriures hipòcrites de Marga Prohens i Jaime Martínez, va ser una homilia il·lustrada impecable; una declaració d’amor al país. Va ser com si els digués baixet i amb contundència, molt diplomàticament: «Vergonya, governants, vergonya!» Però és evident que la competència i la vergonya dels nostres representants polítics és absent de les seves vides i de les seves actuacions.

Possiblement, l’intent del senyor bisbe per il·lustrar segons quins individus i individues de la nostra alta societat no haurà servit en el seu cas, però sí que ha servit per a molts altres que ens ha omplert d’una saludable i benestant autoconfiança i d’una considerable elevació d’esperit. Gràcies, il·lustríssim senyor prevere major Sebastià Taltavull. Ara sí. I gràcies a tants i tants homes i dones que malgrat tot no perden la fe ni l’esperança en la nostra història i ni en el nostre passat, present i futur.

No tot està perdut a Mallorca ni a les Illes Balears. Encara queden homes dignes d’aixecar la veu i cantar-los les quaranta als nostres cordials enemics interns que viuen de la nostra dedicació a les ciències, a les arts i a les lletres per tal d’assolir la prosperitat i la concòrdia de tots. Afortunadament, som qui som i som més que ells.