La llengua i l’Alzheimer

La professora Ellen Bialystok de la York University, a Toronto (Canadà), va dedicar més de quatre dècades a investigar les bondats del coneixement simultani d’unes quantes llengües per a la salut mental de les persones. És cert que fa estona que està científicament comprovat que el treball mental és un gran estimulant per el cervell, però el bilingüisme ho és encara més. També és cert que es recomana parlar dues llengües des del naixement, ja que processar dos idiomes resulta més difícil i intens que parlar-ne només un. És aquest treball cerebral el que fa possible que l’Alzheimer, per exemple, retardi en un grapat d’anys la seva aparició, en el cas que aparegui. Avui aquests progressos estan recolzats per les rigoroses troballes fetes a les més cèlebres universitats del món.

Malgrat aquests avenços científics, hi ha administracions públiques governamentals que imposen a la població l’ús d’una sola llengua a casa. Aquest, entre d’altres, és el cas dels Estats francès i espanyol. Entre nosaltres, que cada dia patim més el domini lingüístic del castellà, per imposició oficial, hauríem de considerar aquesta realitat i fer valer, a tots els efectes, l’aspecte sanitari de la qüestió, ja que, en l’aspecte lingüístic, és el mateix Estat qui ens el prohibeix. L’Estat espanyol i els seus mandataris ignoren, com han fet sempre, la ciència i el sentit comú. D’aquesta manera ajuda a incrementar l’envelliment de la capacitat cognitiva dels que de manera natural tenim la sort de posseir-la.

Que ho sàpiguen els lingüicides de casa nostra: existeixen moltes més llengües que la seva, hi ha moltes més llengües que l’Alzheimer. Deixeu l’odi i el gonellisme, i estimuleu la parla de dues llengües com a mínim, procurant també estimar-les políticament, tant tendrament com coralment. Sigueu una mica més humans cada dia i deixeu-vos de prohibicions i romanços de gent mediocre i ridícula. Vulgar.