Empegueïment

Els que s’excusen en l’educació, els que deixen de parlar català per educació, són inconscientment mal educats. Si realment volguessin ser hospitalaris i receptors amb aquells que es neguen o no volen parlar la nostra llengua, els hi haurien de parlar sempre i sense excepcions amb llengua pròpia, per tal que l’aprenguessin i s’hi familiaritzessin i es cultivessin políticament i civilment. Així, educant-los sense exigir cap compensació material a canvi, es mostrarien generosos i cultes i educats. I, de passada, bons ciutadans.

Seria millor seguir el consell del clàssic, que convidava a mostrar «empegueïment infinit als que no estimen la seva llengua i lloen la dels seus enemics». Tampoc es tracta d’això, d’avergonyir ningú per la seva maldestra estupidesa. Carlo Maria Cipolla ho deia ben alt i ben clar: hom neix estúpid per un designi inescrutable i irreprotxable de la Divina Providència. Ningú s’ha d’empegueir de ser estúpid, perquè ho és per naturalesa intrínseca i no pot deixar de ser-ho. No es pot anar en contra del que dicta la Mare Naturalesa. Deixar de parlar la llengua pròpia per educació no és una prova d’intel·ligència, sinó la manifestació de la pròpia degradació moral. No existeix cap assignatura per deixar de ser vil i estúpid, perquè es va comprovar fa molt temps que era una assignatura impossible d’aprendre per una gran majoria de la població. I d’aquesta incapacitat ningú no s’empegueeix.