Reconeixements

Na Magdalena i en Jaume són exemples de resiliència, seguien transmetent alegria, compromís, intensitat, esperança. Desmenteixen la caricatura que se’n fa de la militància política, en la que coincideixen l’establishment, de manera tan convenient als seus interessos, i els eterns decebuts, en una actitud que llastra el seu desig de canvis (i de mantenir les conquestes socials). Molts, d’entre els pocs que s’acosten a la política, ho fan per implicació democràtica, desinteressadament, per conviccions. Els que provenen de la clandestinitat hi aporten una cultura especial, coneixedors del pes devastador de la repressió, el tenen sempre present, però no els ha esclafat. Ningú ha regalat res a l’esquerra del país.

Nebot s’ha emocionat acompanyant els actes, tardans, de reparació a les roges gabellines del Molinar, les seves «ties». No mereixia viure els últims i penosos episodis de regressió, amb revivals negacionistes de la repressió franquista, de la realitat històrica. Devora la nota necrològica de Nebot, la premsa recull que 1.400 usuaris del Coll d’en Rabassa demanen batiar el Centre de Salut com a Dr. Josep Maria Méndez, en reconeixement a la feina ben feta, al tracte rebut i a l’esperit de servei del metge que els ha tractat durant quatre dècades. Treiem-nos el capell. Amb Méndez coincidírem a la manifestació per un canvi de rumb d’una Mallorca desquiciada en la voràgine desenvolupista. Ajunt Nebot i Méndez per la pura coincidència però també perquè, tot i que potser que com a figures individuals no romandran més enllà del seu cercle, del que no hi ha dubte és que és d’aquesta llecor que es nodreix la civilització, l’actitud i el compromís que ens redimeixen de tanta barbàrie.