Aquesta mateixa setmana i avui mateix i aquí mateix m’han tornat a insultar i menysprear, oralment i per escrit –fins i tot amb algunes notes a aquest diari que el lector d’aquest article té a les mans– per haver fet ús del terme lingüístic Països Catalans. Quan dic o escric Països Catalans se’n riuen de mi. Però jo ben bé que m’ho passo. No em sento insultat ni menyspreat, sinó honorat. Com a mallorquí soc un ciutadà català i parlo i respiro català. No ho entenen o no ho volen entendre. Per tot plegat, perquè són estúpids per entendre i per tenir bona voluntat, fan de mi el blanc del seu vilipendi i del seu rebuig. Em fan bullying en privat i en públic. Pobres analfabets. Pobres ignorants. Pobres miserables.
Per mirar de solucionar aquesta situació absurda i superar-la d’una vegada per totes, ja que ni els més catalanistes de tots no gosen de dir-li al nostre àmbit històric, polític i cultural sencer, el seu topònim natural i intrínsec, és a dir Catalunya, alguns, per no molestar ningú, fan i fem ús d’un eufemístic Països Catalans. Però ni així ho accepten els nostres adversaris imperiosos i totalitaristes. Mirant de no ofendre ningú potser hauríem de cercar un terme adequat que contentes a tots. Existeixen molts sinònims per el mot Països, o senzillament País. Perquè un país, i més en el sentit que ho estem analitzant, és també un territori, un poble, un cos, una llengua, un espai o un esperit entre molts d’altres. Territori Català és segurament el menys indicat per massa físic, però Cos és molt indicat, com ho seria Llengua, Poble, Espai o Esperit. A mi m’afalagaria dir que visc a la Llengua Catalana, a l’Espai Català o a l’Esperit Català. En definitiva podria dir, sense cap sentiment ofensiu per ningú ni cap complex de superioritat ni d’inferioritat envers els altres que jo soc català. Català de l’Esperit Català. No crec que cap ignorant ni analfabet s’atrevís a fer-me cap maltractament verbal polític, social ni psicològic, ni molt menys físic. S’hauria acabat l’indigent bullying per sempre.
6 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Otro bloqueo 🙄
"som mallorquí i amb molta glòria som català per la meva història". Els països catalans hem d'estar més units que mai
Si, a sa meva nora equatoriana sempre li dic, Ecuador tendría que llamarse España, sois españoles, habláis español. I me contesta: hablamos español, pero no somos españoles.
Cert aquest ignorants només saben insultar. Arguments no en tenen cap. Científicament no aporten res més que els descrèdit. Són això escòria ciutadana
No le dé más vueltas: desde antiguo en los países castellanos se percibía una animadversión mal reprimida hacia lo catalán, sobre todo la lengua, era un estorbo al "anschluss" mesetario pancastellanista, que aquí fue posible con el colaboracionismo interesado de las élites nobiliarias mallorquinas de asimilados. Fueron suficientes las expectativas de cargos, títulos nobiliarios y protección militar frente a la levantisca población de "forans" y "menestrals"; esas élites de aristócratas agropecuarios y de mercaderes nunca olvidaron, generación tras generación, las revueltas de "forans" y la revolución de las "Germanies". Si son capaces de creerse aquello que el Jefe dijo de: "Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano", aserto falaz, como no van a creerse los demás dogmas del fenecido Imperio de la dinastía austro-germana y la posterior francesa, que se les inculcó en la escuela decimonónica, la franquista y la del régimen del 78.
Tenc dos fills, de 8 i 5 anys, que s'expressen i viuen plenament en català, en català de Mallorca, amb unes formes pròpies del Pla de Mallorca. Des de l'àmbit científic no crec que hi pugui haver cap dubte sobre quina és la nostra llengua. Com a palmesà que se va criar en un ambient on l'ús del català era pràcticament inexistent ( tot i ser la llengua familiar de tots els que formàvem aquell entorn) , veure els meus fills, viure amb tanta normalitat la seva identitat cultural, me fa molt content. Saben expressar-se correctament en castellà i de fet tenen molts d'amics castellano-parlants. I accedeixen coneixement global en les 3 llengües però sobretot en català a l'escola i en anglès als mitjans audiovisuals. Jo som consultor de màrqueting i faig feina majoritàriament als EUA, online la major part del temps. I el meu enfocament és : què volem aconseguir en l'àmbit lingüístic? La majoria de catalonparlants que conec rebutgen frontalment el terme Paisos Catalans, jo tampoc m'hi sent identificat, però sobretot pens que s'hi vull que el meu mercat: "població mallorquina" me compri el meu producte "estimació i ús de la llengua" he de optar per una estratègia hàbil. Centrar el debat en la qüestió científica no me serviria en el meu pla. Més enllà d'això, Joan, tot el meu respecte. La situació és complicada i només s'arregla adoptant una estratègia de bloc, ben pensada i executada. I per aconseguir això ens hauríem de posar d'acord en què volem i com volem aconseguir-ho. Perquè els meus fills , i tots els altres infants, puguin continuar visquent a Mallorca , utilitzant la seva llengua, amb dignitat. Salut!