Manuel Marchena

És possible que Manuel Marchena, el president del Tribuna Suprem espanyol, sigui una bona persona, com ho és gairebé tothom, però al meu parer i al de la gran majoria d’homes i dones del meu entorn familiar, polític i social, no és un bon jutge. Possiblement, per ser un bon jutge s’ha de ser sant Pere o Déu Nostre Senyor. Ara mateix, Manuel Marchena es nega a aplicar la llei de manera implícita tal com ho prescriu i ho exigeix la pròpia llei. M’estic referint, en aquest cas concret, a la llei de l’Amnistia. Això fa que Carles Puigdemont i altres polítics catalans propers al procés d’alliberament del poble de Catalunya no puguin tornar a casa després d’un llarg període de set anys d’exili per motius del tot incomprensibles. D’aquesta manera resten condemnats a no poder-se reunir amb les seves amistats ni amb la seva família, havent de viure allunyats del seu país, dels seus fills i de la societat on varen néixer i créixer. Se’ls ha desterrat a viure privats dels seus drets com a éssers humans. Fins i tot, miri’s com es miri, se’ls ha retinguts. Això constitueix una veritable i bel·ligerant injustícia, o a mi m’ho sembla.