Com solucionar la pobresa

Sempre s’ha dit que la gent que sap música no viu marginada: es pot guanyar la vida tocant un instrument o ensenyant-lo. Els professors, per tant, hem de fer que els estudiants aprenguin per arribar a ser autosuficients.

Tot i que la formació es pot adquirir sense anar a la universitat –una persona pot ser autodidacta o haver cursat la formació professional–, cal ser competent en alguna habilitat, activitat o coneixement que no tinguin els altres i que els altres estiguin disposats a pagar. D’aquí que sigui tan important aprendre, ser educat, ser honrat i tenir informació i formació de qualitat.

Com va dir Audrey Hepburn, actriu, model, ballarina i activista britànica: «Una educació d’alta qualitat té el poder de transformar les societats en una sola generació; proporciona als nins la protecció del perill de la pobresa que necessiten». És evident que el coneixement és l’únic que ningú et pot prendre.
Tots podem quedar totalment marginats. La pobresa ens pot semblar un problema allunyat, reduït o minoritari en societats desenvolupades com la nostra. Però hem de tenir en compte que, per molt diners i èxit que un tingui, en uns dies o hores se li pot tòrcer la vida. Tots som susceptibles de patir un tomb i quedar totalment marginats. Adquirir alguna cosa immaterial com el coneixement i la formació és el que ens protegirà definitivament contra la pobresa. El coneixement i la formació junt amb la honradesa són les claus del present i del futur de la persona.

Certament, a tots ens enlluerna la nostra pròpia llum. L’objectiu del treball docent hauria de ser que els nins i les nines aprenguin a l’escola de manera educada, ética i responsable; aconseguir que totes les persones que passen la vida fent un treball que no els agrada i que no els motiva, que no disfruten o que, fins i tot, sofreixen amb desgana, tinguin l’oportunitat de conèixer diferents possibilitats i de dedicar-se a una activitat professional que els ompli, que sigui coherent amb la seva manera de ser, de sentir, d’estar i que, així, siguin feliços i brillin per dins i per fora per il·luminar amb la seva llum altres persones i un món que té zones opaques.

Cal valorar la importància dels pares i dels mestres. Els nins i les nines són la base de la societat i, com a pares, podem oferir-los dues eines bàsiques per al seu futur immediat: ensenyar-los a ser persones honestes i facilitar-los una formació que els permeti estar preparats. Valorar els docents també és essencial. Encaminar els fills des de petits cap a la honradesa, cap a la bona educació en valors positius, cap al compliment de les normes i, d’altra banda, donar valor a l’escola, a l’estudi i als professors. Aquesta és la millor inversió que com a pares i mares podem fer, el millor camí per on podem guiar els nostres fills i filles. Si ho fem així, a curt, mitjan o llarg termini, en la gran majoria dels casos en veurem els resultats.