Alfred Sauvy va escriure que les crisis econòmiques solien actuar com a dinamita, mentre que les crisis demogràfiques actuaven com els tèrmits, però que cadascuna d’elles era capaç d’enderrocar un edifici. La demografia ha estat marginada per la política, encara que un canvi demogràfic tan important com el de Balears constitueixi el major repte de les polítiques econòmiques i socials en les pròximes dècades. Balears ha crescut 321.142 habitants en 20 anys i quasi el 70 % són immigrants, una xifra no vista en altres autonomies i que contribueix a augmentar la sensació de saturació a les Illes, juntament amb el creixement del nombre de turistes. Actualment, viuen a les Balears 1.234.106 persones. Vint anys abans, tenia 912.964 residents. L’augment és enorme perquè suposa un creixement global del 37 %. A Formentera, una illa que comptava amb 6.332 habitants, ara en té 11.530. L’augment ha estat d’un 82 %. A Eivissa, l’increment ha estat del 61 %. A Menorca, menor, un 28 %. Aquest és el gran canvi social de Balears durant aquest segle.
En totes les illes se supera el 40 % de residents nascuts a fora. A Eivissa, on es van veure les primeres caravanes com a alternativa a l’habitatge, és on es nota amb més intensitat el major procés de transformació social de la història de Balears, el 62 % de la població no ha nascut a l’illa. Des que es va aprovar l’Estatut d’Autonomia, el 1983, la població ha crescut un 81 %; si Balears fos un Estat, només la superaria l’Índia, amb un augment del 91 %. Aquest procés de substitució té conseqüències directes en la configuració social i política de la mentalitat col·lectiva. Ve gent que no té cap vinculació amb les fites tradicionals i històriques del lloc en el qual viuen perquè els seus referents són uns altres. Una de les conseqüències és la pèrdua de l’ús social del català, articulador preferent de la identitat balear. I hem deixat a l’escola tota sola amb la tasca de la integració.
Aquest procés continuarà. En els pròxims anys es jubilarà la generació del baby boom. Molts de llocs de treball quedaran vacants, mentre l’augment de persones d’edat més avançada incrementarà la demanda de serveis d’atenció mèdica i de cures als majors. Per a evitar l’escenari d’un hivern demogràfic, Balears necessita immigració encara que suposi reptes per al mercat laboral, l’habitatge i per a la cohesió social. Les Balears continuaran sent la comunitat que tendrà el major creixement demogràfic i, a més, en la dècada vinent el nombre de majors de 70 anys serà quasi el doble que en la resta d’Espanya. D’aquí a l’any 2030, Balears també afrontarà un gran augment del nombre d’ocupacions, unes 125.000. El ritme de creixement poblacional ha estat de 19.000 nous habitants per any en els últims 10 anys, mentre que la construcció de nous habitatges ha estat només de 2.500 per any i se’n necessitarien uns 4.500 cada any. A Balears el 34,38 % de totes les compravendes estan signades per estrangers, el més alt de tot l’Estat. El preu per metre quadrat és dels més alts d’Espanya. Al ritme actual es necessitarien 30 anys per a donar un pis social a les persones que hi ha en llista d’espera.
Falta una priorització per a un diagnòstic correcte. Es necessita, per a comprar un habitatge, el major esforç de tot l’Estat, tres vegades superior al de La Rioja o Aragó. El fet que bona part d’aquest creixement sigui derivat de la població estrangera i no es degui al creixement natural -nounats que s’insereixen en el nucli familiar- fa que la configuració del nombre de persones per llar va disminuint a una o dues persones, la qual cosa produeix un impacte més intens en les necessitats de llars.
En l’equació entre turisme, educació i modernització social, podem parlar d’un model educatiu turistitzat que es caracteritza per alts índexs de fracàs escolar i abandó educatiu. No obstant, els baixos nivells d’èxit acadèmic no han estat obstacle per a mantenir elevades taxes de desenvolupament econòmic. A més, a Balears hi ha 112.000 ciutadans que resideixen sols. La pandèmia de la soledat és ja un repte, juntament amb la cronicitat i la dependència. Encara que visquem en una societat altament connectada on la tecnologia pot fer-nos sentir acompanyats, paradoxalment ens fa sentir més sols. És, o no, un repte fonamental parlar de demografia?
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
No només és necessari parlar de demografia, sino que és crucial per planificar un futur molt incert per a qui no manegi una bona butxaca. El sobrecost de la vida a les Balears comença a ser absurd. I també és necessari redefinir què és ser mallorquí.