Joan BauzàPalma06/01/25 4:00
TW
1

Atès que no em tenc per savi que tot ho sap, puc confessar tenir tres preguntes que no som capaç de contestar i que em fan ballar de capoll. Si els Reis regalessin respostes, els faria preguntes.
Primera pregunta: Per què existeix el que existeix en comptes de no existir. En aquest moment, tant me val si es creu en la creació instantània de l’existent, com en l’evolució gradual de l’univers, com en l’explosió d’un big bang, perquè en qualsevol dels casos, el quid està en aquest punt: perquè es creà, evolucionà o sorgí el que tenim en lloc de no ser creat, de no haver evolucionat o no haver sorgit.
Segona pregunta: La formularé amb paraules manllevades al poeta Carlos Murciano: «¿Acaso te pedí que me nacieras?» L’objecte de la pregunta ja no és el món, sinó jo, ben entès que el món podria existir i jo no ésser-hi. I ja que hi som, seguesc preguntant: i ja que de fet «fui nacido», per què aquí i no allà i per què ara i no després o abans.

I per acabar i no embafar, tercera pregunta. Manllevaré també paraules, en aquest cas a un tal Saule, conegut després per Pau, que un dia, ara ja deu fer dos milenars d’anys, es va sorprendre a si mateix interrogant-se per què «no faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria».