Despropòsits

Aquesta setmana, les Corts espanyoles acaben de retre un homenatge a Clara Campoamor. La presidència d'aquest homenatge a la diputada republicana, morta a l'exili, s'ha atorgat a la reina Letícia . Que la monarquia presideixi el reconeixement a qui va ser militant del republicanisme o que Felip VI sigui present a un acte d'enaltiment al president Azaña pot semblar una manera de superar, amb el seu reconeixement de figures històriques, un passat ‘incòmode'. Però no deixa de tenir el tuf trampós de voler-se apropiar, des de la monarquia, de l'herència moral dels qui la van combatre. Com assenyala V. Villatoro , tracten de posar damunt la memòria republicana una bandera monàrquica. Tanmateix, l'escriptor ens hi fa veure un despropòsit més gran: que l'homenatge a una dona que va lluitar perquè totes les dones tinguessin un paper polític per elles mateixes, no subsidiari, el presideixi l'única dona que té, d'una manera explícita, un càrrec polític institucional (reina consort) per estar casada amb qui està casada. Més encara: si la Constitució proclama que Espanya és un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic, entre altres, la igualtat (art.1), com s'entén que hi hagi persones privilegiades per raó de naixença o de matrimoni (encar que aquest no tengui conseqüències morganàtiques) que defugin responsabilitats ciutadanes?

Item més: l'art. 57.1 privilegia l'home per damunt la dona atès que les infantes només poden accedit al tron si no hi ha hereus barons en l'ordre successori. Què en diria Clara Campoamor d'aquesta discriminació per raó de sexe? Amb tot i amb açò, els votants de partits del sistema, que tomben el coll davant un cap d'Estat hereditari, també poden engolir-se la granota de la detestable llei sàlica.