Joan Guasp23/04/21 4:01
TW
0

Aquest diari,Ultima Hora, i els seus lectors, tenen la sort i l'honor de comptar cada dia, segons el meu humil parer, amb un dels millors i més brillants estilistes literaris en llengua castellana que he conegut mai. No fa falta que digui el seu nom, perquè dono per fet que els habituals d'aquestes pàgines d'opinió saben prou a qui em refereixo. Quin gran articulista-escriptor que és el nostre sord il·lustre Enrique Lázaro ! Tota una vida de lectures compulsives i assossegades em permeten considerar-me suficientment preparat per dir que, en creació literària, l'estil ho és tot. Enrique Lázaro no és un simple reporter ni un periodista estrictament local. És un creador: de paisatges, de personatges i de mons reals i de fantasia. Enrique Lázaro no escriu, resa. Així ho anuncia al capdamunt de la seva secció diària: ‘Oraciones'. Encara que aquestes oraciones lazarines són de naturalesa laica i, quan cal, irreverents: fictícies, com les que escrivia el gran Jorge Luis Borges o l'endevinaire Gabriel García Márquez . És a dir, més certes que els fets reals.

Enrique Lázaro no només ens dona la seva opinió, sinó el seu estil, cosa que és doblement d'agrair. Un estil tan subtil i brillant, tan lúcid, embolcallant de manera tan precisa el seu contingut, que sembla passar desapercebut. Això li permet dir el que a ell li dona la gana i el que li és més espontani i comestible, amb la qual cosa, el fons de la qüestió, per confús que li pugui semblar al lector, es mostra més diluït i explícit. No deixa de ser, tot plegat, molt mengívol i juganer. I això, com ho han deixat palès els pocs Shakespears i Mozarts de cada època històrica, només ho aconsegueixen els millors.