L’estiu s’ha ensenyorit de cossos i ànimes, i passat pel 18 de juliol, no puc estar-me –encara!– de pensar en els successos terribles de l’estiu de 1936 (i dels que els seguiren) en aquest bocí nostre del mapamundi. Les generacions de la postguerra espanyola vam esser marcades al foc de la fornal adoctrinadora: l’escola, sí, però també un clima social ofegós, on la llibertat dels bons (vencedors) suposava la censura absoluta dels dolents (vençuts). D’aquest maniqueisme, només se’n pot sortir llegint, reflexionant, o sigui, analitzant amb detall, críticament, documents i relats d’uns fets incontrovertibles, però sotmesos a interpretacions diverses. La feina dels historiadors deu ser, si no vaig errat, aquesta. Vulgarment, en diríem ‘passar el sedàs’, destriant el gra de la palla, als qui en assumptes de la guerra més incivil, la fratricida, ens voldrien –encara avui!– donar-nos figues per llanternes.
Passant el sedàs
28/07/21 4:01
También en Opinión
- Ingresa en la UCI una mujer que estaba siendo tratada por la doctora Popel
- Estas son las tres manualidades más originales para regalar el Día de la Madre
- Una compañera de celda de Rosario Porto: «Era la dueña de la cárcel»
- El Consell de Mallorca no descarta limitar la entrada de coches ante la saturación
- Un hombre «alterado» arremete con una señal de tráfico contra un supermercado en Palma
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
SisetLa IZQUIERDA no quería que las mujeres votasen...
La dreta donava inestabilitat als governs republicans en base a l'amenaça comunista, tal com fa ara 85 anys més tard. No ha canviat res, se senten l'aristocràcia i no consenten que no siguin ells els que governen