Las Baleares están sometidas desde los años sesenta a un proceso de substitución demográfica semejante al que se produjo en el siglo XIII. El incremento de la población debido en su inmensa mayor parte -de orden superior al 90% - a una masiva inmigración ha cambiado de forma radical las sociedades isleñas. Ningún otro fenómeno en la época contemporánea las ha afectado tanto. Ni las guerras. Desde 1960, año en el que se puede suponer el inicio del boom turístico que es el que ha motivado la atracción de grandes flujos de mano de obra externa, la demografía ha aumentado en un 173%. Desde la triste invención de la cosa autonómica, en 1983, un 80%. Son sólo dos datos que permiten entender cómo el turismo ha sacudido cada sociedad insular que existía tanto en un momento como en el otro. Más que sacudirlos ha mutado sus estructuras de arriba abajo. Sin remisión. Sin posibilidad de vuelta atrás.
Un paréntesis importante. Migrante es aquel que está en tránsito entre dos lugares de residencia. Emigrante es el que deja su lugar de residencia. Inmigrante es el reside en otro lugar diferente a donde residía antes. Aun cuando la ñoñez progre tonta pretenda que emigrante o inmigrante tienen algún tipo de connotación ofensiva, no es así. Un emigrado no es un migrante. Ya está migrado y por tanto es inmigrante allí donde reside y es emigrante de allí donde residía. Cualquier manual de Geografía Humana de nivel básico de bachillerato lo explica. E igualmente podría ilustrar a los ofendidos de la derecha ignorante que critican la calificación correcta de emigrante-inmigrante para aquel que ha migrado entre dos lugares del interior de España: lo es tanto como si fuera extranjero.
Hecho el debido paréntesis aclaratorio, hace un par de semanas se podía leer en las páginas de Última Hora que el 56% de los residentes son inmigrantes. Si se sumasen a ellos los hijos de anteriores inmigrados desde los años ochenta el porcentaje de residentes con dos generaciones de ancestros nacidos aquí baja hasta no más del 35%.
Si tomamos como referencias comparativas las sociedades isleñas de cuando se inventó la autonomía baleárica y las actuales, por fuerza tiene que concluirse que la masiva inmigración ha cambiado de forma radical a estas últimas. Es muy difícil encontrar parangón. Es una muda absoluta en poco más de una generación.
Estamos ante el fenómeno social más impactante para las Baleares en toda su historia contemporánea. Sin embargo, ninguna institución autonómica -Parlamento o Consejos Insulares – ni local -ayuntamientos - ha tenido tiempo de dedicar a la cuestión -con los enormes y múltiples retos que conlleva – ni un solo debate monográfico. De hecho es que la aristocracia política regional que nos gobierna ni siquiera ha aceptado jamás la existencia de un conflicto por ese motivo. Y es un conflicto -véanse, si se duda, las acepciones que la RAE da a la palabra – al fin y al cabo. Más que uno, son muchos dado que todos los ámbitos sociales han experimentado el fenómeno.
Estos últimos días se ha podido ver una de esa derivadas conflictivas. La han mostrado las quejas catalanistas por el uso exclusivo del castellano en servicios de la consejería de Sanidad del gobierno regional. Episodios por el estilo van a ser cada vez más frecuentes. Y no sólo a cuenta de la discriminación oficial del catalán -que contraviene la normativa legal- , con el que tantos se inflaman tanto y tan a gusto. El mismo origen tienen muchos otros problemas y retos sin fin. El enorme impacto de la inmigración ha supuesto la desestructuración de las sociedades isleñas mallorquina e ibicenca -mucho menos en Menorca y Formentera –, lo cual por fuerza ha provocado múltiples problemas de fondo que durante mucho tiempo han estado sumergidos pero que, con el paso de las décadas, ahora van emergiendo. A pesar de que el silencio político los ha querido ignorar son cada vez son más visibles.
10 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
OccitàDurant es franquisme no tothom va poder mantenir es nostro dialecte. D'una banda, certes famílies "fines" de Palma varen castellanitzar es fills pensant que els feien un favor, i segurament no anaven errades perque es castellà era sa llengua oficial (avalada per s'Estat) i es mallorquí un simple dialecte casolà (ignorat per s'Estat o fins i tot perseguit si sortia de s'àmbit casolà i folklòric). D'altra banda, es mallorquí se va castellanitzar molt, sobretot a Palma: paraules com "pollo", "servilletes", "lavadora", "sin embargo"... són producte de sa castellanització franquista. A damunt, entre ses generacions joves de Palma i es municipis que l'enrevolten (Marratxí, Santa Maria), per primera vegada es mallorquí va sofrir una forta castellanització fonètica, que el va convertir en "mayorcano": mallorquins acastellanats que diuen "cabai" per "cavall", "yobe" per "jove", "Yui" per "Llull"... Es mallorquins mai havien parlat així, però avui en dia aquest "mayorcano" ha fet forat a Palma entre sa poca part des jovent que encara no s'ha castellanitzat del tot. Ès ben trist i llamentable. Cap ni un d'aquests fets que he anomenat té cap relació amb es català barceloní. Tots són conseqüència de s'imposició des castellà, que en certs casos ha suplantat es mallorquí i en d'altres l'ha deteriorat. Per tant, s'influència des català barceloní (que pareix sa teva única preocupació i obsessió) ès ínfima comparada amb sa destrossa que ha fet i continua fent es castellà. Conclusió: es teu discurs ès una estafa. Exageres sa poca influència que té s'estàndar barceloní damunt es mallorquí i calles com un mort damunt sa destrossa que continua fent es castellà. Menteixes i ho saps. Ho fas per interessos estrictament polítics i per pura catalanofòbia, perque realment es mallorquí t'importa un rave i s'occità ben igual. Pura comèdia i una estafa descomunal!
LluísDurant 40 anys de un gran abandonament del nostre dialecte mallorquí per part del franquisme, vàrem conseguir mantenir es nostre preciós dialecte, però ara duim 40 anys MES d’intent de sustitució del nostre dialecte per un altre dialecte català del Occità, i crec que el que no va aconseguir en Franco, heu conseguiràn ses noves forces d’ocupació del nazional catolicisme català invassors verds adoctrinadors felons venuts catalanistes corruptes dels 3% del rei Jordi I Pujol, eliminiràn es nostre precios dialecte mallorquí, que és es seu principal objectiu. Nosaltres ja tenim es nostre dialecte, i el volem mantenir, basta ja de falses històries i falsos adoctrinaments i tuteles. No ens callaràn, volem mantenir es nostre dialecte, sa nostra cultura i ses nostres costums i que siguin respectats com es que MES. Salut i força en es canut, i es que nos vulgui mal que rebenti. Visca Mallorca i es mallorquins, fora ses tuteles catalanistes, es venuts, renagats, supremecistes, i frustats tocacoions. Vergonya cavallers, vergonya.
Da igual cómo os pongáis, el catalán es como el latín, se enseña pero lo hablan cuatro gatos o no lo hablan.
OccitàNo passis pena. Si es mallorquí desaparegués no seria per mor des català estàndar barceloní, sinó per s'inèrcia castellanitzadora des franquisme, que en democràcia hem frenat però encara no l'hem revertida. Per tant, s'influència de s'estàndar barceloní a ses Illes Balears ès molt magra si la comparam amb s'influència de s'estàndar castellà. Per tant, es mateixos "patracols" que sovint escrius contra es catalanistes els pots escriure, deu vegades més llargs, contra ets espanyolistes. Així tendries una posició equilibrada a s'hora de defensar es mallorquí tradicional i es perills que l'afecten. Emperò si ataques es catalanistes i calles davant ets espanyolistes, que fan molt més mal a sa nostra llengua, vol dir que realment éts un estafador, un farsant i un mentider. Llances es mallorquí contra es català per fer espanyolisme contra es mallorquí i consolidar sa castellanització heretada des franquisme. Quedes ben retratat. Si volem preservar es mallorquí, hem de desjectar es discurs espanyolista emmetzinat i fer exactament allò que ets espanyolistes no faran mai: parlar sempre en mallorquí, exhibir sa nostra llengua fora manies i no d'amagar-la com si n'estiguéssem empegueïts. Hem de conseguir que es residents venguts de tot el món que no coneixen es mallorquí s'avesin a sentir-lo i més endavant el puguin parlar. Així funcionen ses llengües sanes i normals. Així funciona es castellà a ses comunitats castellanoparlants: tothom el parla i així tothom l'aprèn. Aquí hem de fer igual amb sa nostra llengua: prenguem llum de na Pintora!
AngelcaídoEn Sevilla en 1960 se hablaba SEVILLANO....en cualquier parte y los políticos hablaban SEVILLANO y CASTELLANO En Sevilla en 2021 se habla SEVILLANO...en cualquier parte (a pesar de los fracasados intentos castellanistas POR EVITARLO y los políticos hablan el DIALECTO MADRILEÑO y CASTELLANO....... A SEVILLA....SEVILLANO.....es castellà a Castella... Ja está be d'imperialismes desfressats de cultura....
OccitàJo he fet feina de professor a molts instituts,tant públics com concertats i te puc dir que sempre he xerrat amb la varietat dialectal d’aquí,mai he tengut problemes per usar-ho i mai ningú m’ha dit que no ho pogués fer.I els problemes que tu veus de desaparició de varietats dialectals en favor d’un estandard artificial jo no ho veig.Desapareixerà el murcià,l’andalús,l’extremeny substituït per l’estàndard que fixa la Real Acadèmia Española de la Lengua? Aquest estàndard castellà s’emplea de manera efectiva a qualque banda, o mes bé s’usa en la vida quotidiana les varietats i els registres de cada lloc? Pintes els catalans com el coco.No ho se,jo només en conec un parell però d’això que els acuses jo ho veig en els que aquí volen intentar imposar el castellà porque esto es España. Et recomano que consultis el Diccionari Català Valencià Balear i veuràs com la majoria de variacions dialectals mallorquines formen part de le llengua catalana en igualtat de condicions.Tots els altres arguments que esmentes tenen poc suport científic i crec que son apreciacions personals. Pots estar segur que jo no som català i i que no em sento ni inferior ni superior als que viuen a Catalunya i xerren la seva varietat dialectal.No se perquè tu si.
ES NOSTRES NETS MAI MES XERRARAN COM ES NOSTRES PADRINS. Es mallorquí, valencià i català són dialectes germans de sa mateixa mare llengua occitana, I SON SA MATEIXA LLENGUA, però es dialecte mallorquí no es fill ni inferior al DIALECTE català. Així com el argentí, mexicà i cubà són dialectes germans de sa mateixa llengua mare castellana, i són sa mateixa llengua, però es dialecte cubà no es fill ni inferior al mexicà. Ningú entendria que un noticiari cubà es fes amb un locutor mexicà, i nosaltres no volem veure noticiaris ni TV amb es dialecte català, les volem veure amb qualsevol dels dialectes de ses nostres illes, perque ens agraden MES els nostres dialectes que es dialectes externs invessors. Visca Mallorca i es mallorquins, i que rebenti el que ens vulgui mal, no volem tuteles ni tutias, som com el germà petit quan el gran germà ens vol controlar, tutelar i adoctrinar, i no necesitam tuteles ni doctrinas, volem volar lliures e independents. En es nostres centres educatius es diu els nostres joves que el mallorquí es una manera vulgar del poble Baix de xerrar un supost català de segona categoría graciós i pagés de poble, com en Tomeu Penya, i que es seu dialecte català urbanita de Barcelona es el autèntic i de superior cult tutelat per xerrar de forma pública, sèria, institucional i supremecista. I de això res de res, no som inferiors a ningú de cap manera, i es nostre dialecte mallorquí, cultura i tradicions no són inferiors al seu dialecte català, ni cultura ni costums. Ells sempre són amiguets teus si estàs devall seu, quan intentes ser igual o superiors que ells, deixes de ser amic, passes a ser enemig i traidor, i ja estic cansat d’aquets supremecismes. No volem tuteles ni tuties. Sa pena de tot això, serà que gràcies a aquests grans adoctrinadors, supremacistes invasors i traïdors, es nostres néts mallorquins mai MES xerraran com es nostres padrins majors. Faran desaparèixer sa nostra forma de xerrar i es nostre preciós dialecte mallorquí, imposant per sa força es seu dialecte invasor i destructor, arrasant amb es nostre dialecte, cultura i manera de viure, és a dir, el que no van aconseguir 40 anys de dur franquisme repressor feixista, ho aconseguiran aquests adoctrinadors supremacistes repressors feixistes i traïdors. Vergonya cavallers, vergonya.
Claudio RanieriMolt ben dit!!!
AngelcaídoA ver cómo te lo explico porque tú obsesión con el catalán no parece tener fin. El mallorquín, ibicenco, menorquín, valenciano, lleidatà, barceloní... No són idiomes diferentes sinó dialectos de un mismo idioma, el catalán (llamalo mallorquín si te gusta más). Tal como el murciano, andaluz, maño... No son idiomas diferentes sinó dialectos de un mismo idioma, el castellano. No te veo diciéndole a un murciano que me están imponiendo el castellano de Madrid. Parece más bien que odias el catalán simplemente porque (erróneamente) lo asocias a Barcelona o a Cataluña. Deja ya de malmeter y crear conflicto donde no lo hay. Deja ya de copar todos los foros con la misma película. Todos los catalanoparlantes hablan diferentes dialectos de un mismo idioma, como para con el castellano.
En Mallorca en 1960 se hablaba MALLORQUIN....en cualquier parte y los políticos hablaban MALLORQUIN y ESPAÑOL En Mallorca en 2021 se habla MALLORQUIN...en cualquier parte (a pesar de los fracasados intentos catalanistas POR EVITARLO y los políticos hablan el DIALECTO BARCELONI y ESPAÑOL....... A MALLORCA....MALLORQUÍ.....es catalá a cataluña.... Ja está be d'imperialismes desfressats de cultura....