TW
0

Les dones ja saben quines feines tenen per Sant Joan», enflocava el Caixer pagès al Casino ciutadellenc. Casolanes, s’entén. Així mirava de compondre la destrossa de la frase anterior, quan havia sentenciat que no hi volien ni política ni dones «per allà enmig». En expressar-ho tan cruament («amb tots els respectes», precisà), despullava l’anacronisme d’oripells i el convertia en provocació. Perquè la immensa majoria en volem per tot de dones, per mig, pels costats i per dalt, del cavall, de l’Ofici o presidint onsevulla. I política que volem. Democràtica, clar: que el poble decideixi sobre ses festes populars.

A Matines, el Bisbe reprenia cordialment els assistents que partien després d’haver sentit la Sibil·la, recordant-los que eren a una cerimònia catòlica. Certament. Però ¿l’única manera de gaudir la sibil·la, de vindicar-la com a patrimoni propi, és formar part de la comunitat cristiana o a través de la impostura de participar en una de les seves cerimònies?

Una qüestió pendent. Les festes, les tradicions populars, els rites i els mites, són vitals per a una comunitat, per fornir sentiments comuns de pertinença. I sempre van embolicades en capes seculars de creences i ideologia, sovint conservadores. Però tot pot encaixar. L’Església n’és mestra, amb l’instrumental de la interpretatio christiana o de la inculturació s’ha apropiat de festes paganes sense gaire miraments. Com han fet totes les cultures. Amb astúcia i diplomàcia, quan ha calgut; o imposant-se des del poder, quan ha pogut. El tema és complex i exigeix tacte. S’equivocava la Comissió Europea (i rectificà) en la recomanació de substituir «Bon Nadal» per «Bones festes» per eludir la referència cristiana. Però s’entén la intenció d’acompanyar l’aggiornamento laïcista. Amb respecte sempre, preservant espai per als creients, que guanyarà en autenticitat.

La tradició no és una llosa irreversible, és un ésser viu, que muta i perd teixits per necrosi, que permet conciliar lectures, amb el repte d’evitar tant l’esclerosi com la banalització, la pèrdua de sentit i la indiferència. Sobretot, celebrem les festes. Ara amb un plus de seny davant la savonarolesca covid. Salut i molts d’anys.