TW
1

Cada dia, centenars d'analistes intenten esgranar la complexa situació de la crisi d'Ucraïna que en cap cas ens és aliena o llunyana. Per la meva part, molt modestament, només posaré l'accent en tres elements que crec interessants i en una solució gairebé utòpica.

Primer, la tediosa apel·lació al diàleg per part dels membres de la Unió Europea, sense especificar el contingut i les línies vermelles d'aquest diàleg. Segon, la realitat d'un estat, Ucraïna, en guerra contra una de les seves regions, el Donbass, i, per tant, contra una part de la seva pròpia població. I tercer, la conveniència de mantenir i incrementar els blocs militars precisament quan personatges tan perillosos com Vladímir Putin formen part del repartiment.

Atès que la pragmàtica de la tensió OTAN-Rússia, sempre amb interessos que van més enllà de la retòrica de les àrees d'influència, no porta més que a riscos incalculables, m'atrevesc, ingènuament, a reivindicar el somort Moviment de Països No-alineats. Ho faig com a concepte, no com la realitat ambigua, heterogènia i inoperant que ha estat sempre. Ucraïna podria ser un bon escenari per a una no-alineació capaç de mirar a Europa sense embarcar-se en l'Atlàntic, i amb la seguretat de donar l'esquena a Rússia sense por a rebre'n una punyalada.