La història contemporània ens informa que els pobles no s’han mostrat remisos a fer la guerra quan hi han entrat induïts pels seus amos polítics. En bona lògica, hauria d’haver-s’hi esdevingut tot el contrari: a mesura que els temps avançaven, els pobles –la gran massa de la població dels Estat– sofrien en major escala les conseqüències de qualsevol conflicte bèl·lic, en raó de la progressiva efectivitat deletèria de les armes posades a contribució; i alhora, les possibilitats d’acció civil i de consciència col·lectiva augmentaven en aquestes mateixes capes socials predestinades a víctimes». Amb aquests mots Joan Fuster entén que en les relacions humanes, i més quan intervenen «raons d’Estat», no hi sol haver «bona lògica». Aquesta cerca esbargir les falsedats per trobar la veritat, que sovint s’oculta darrere prejudicis i manipulacions ideològiques. És tòpic dir que la primera víctima de les guerres és la veritat. «Guerra» és un brevíssim assaig dins Diccionari per a ociosos. L’autor de Sueca (1922-1992) en datava el pròleg el 3 d’abril de 1963. Aquest títol, junt amb L’home, mesura de totes les coses i Babels i babilònies, malgrat la seva aparent modèstia (ell en deia que eren «poca cosa, matèria de conversa cordial en el cas que el lector i jo ens trobéssim cara a cara i ell s’hi interessés»), mostren el Fuster mordaç, volterià, intel·ligentíssim.
Joan Fuster i la guerra
Palma06/04/22 3:59
También en Opinión
- Susto en aguas del Port de Sóller: una culebra de considerable tamaño pasa entre dos piraguas
- La ayuda del Imserso que desconocen los jubilados
- Competencia multa con más de 230.000 euros a las empresas que tiraron más de 6.700 cartas en Palma
- La Aemet amplía las alertas por lluvia en Mallorca
- Muere el fotógrafo catalán Toni Espadas tras ser atacado en Etiopía durante un rodaje televisivo
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.