Fum piramidal

Nul·la ètica sense estètica, que deia aquell vell professor, doncs ja ho tenim i gràcies, perquè només amb l'estètica pastitxo (si no vos sona, l'aparença de Cristiano Ronaldo quan no juga a futbol) dels organitzadors del reclam ja veus que això va de prendre el pèl al personal venent fum de criptomonedes. Quatre lemes copiats dels clàssics del tema, Ponzi o Madoff o tants d'altres, i un anunci amb un tipus pujant a un avió privat amb un rellotge al canell que pel pes li deu causar mal a l'espatlla, naturalment amb vestit pastitxo i barbeta ben retallada, han servit per aplegar al Palau de la Penya uns 9.000 assistents a una entrada mitjana de 300 euros. Aquí hi ha el pròleg del negoci, en concret més de dos milions i mig d'euros a canvi de fum i cridòria, amb el qual molts es conformarien inclús abans de conèixer les despeses d'organització.

L'estafa aquesta no és pas un problema polític, ni educatiu, sinó senzillament lingüístic. Si el llenguatge polític no val res (últim exemple, just de dilluns: si «actuar amb responsabilitat» i «incrementar la qualitat democràtica» significa acollir a la ultradreta dins un govern autonòmic, com discursejà un tal Mañueco, que el presidirà), si el llenguatge de la publicitat no val res, i si tant se val el llapis de Rafael com el pinzell del maquillatge més xoni, qualsevol orador ens pot convèncer en quatre minuts que el nostre destí és ser milionari i que estudiar i no diguem treballar és cosa de desgraciats. I encara faran més diners amb la pel·lícula que faran sobre la vida dels organitzadors, quan surtin de la presó.