TW
0

Hi ha molta ambigüitat en el món, molta mescla de bé i mal. Parlant de religió, gran part de la societat es mou dins un sincretisme confús i dins un relativisme indefinit. Quan els fonaments s’esfondren tot és insegur, i tot cau dins l’abisme de l’obscuritat…

Però dins aquesta tenebra hi apareix una llum que no es pot apagar: és Jesús, l’únic i inconfundible Senyor de l’univers. No tot hi va bé amb Jesús. Quan parlam d’amor no es tracta de qualsevol amor, sinó de l’amor segons Jesús; «Aquest és el meu manament: que vos estimeu els uns als altres con jo vos he estimat» (Jn 15,12). Quan parlam de pau no es tracta de qualsevol classe de pau, sinó de la pau segons Jesús: «Vos deix la pau, vos don la meva pau que el món no dóna» (Jn 14, 27).

Quan parlam d’alegria ha de ser d’aquella alegria segons Jesús: «Vos he dit tot això perquè la meva alegria sigui també la vostra, i la vostra alegria sigui completa» (Jn 15,11). Cal que tot, absolutament tot, passi per Jesús, perqué Ell és com un filtre… Al final del temps tot ha de confluir davant el judici de l’ùnic Jutge i Senyor, que va dir «Jo som el camí, la veritat i la vida» (Jn 14,6).