Sobre el Barça, el Madrid i en Laporta

La meva teoria és que, a Madrid, el president Joan Laporta genera odis i animadversions perquè els madridistes el veuen com es pensen que només ells tenen dret a ser –com un ambiciós desacomplexat i un triomfador, com un que no va per la vida demanant perdó, com algú que està orgullós de les seves conviccions i de la seva identitat nacional, en el seu cas catalana–, mentre que a Barcelona Laporta genera odis i animadversions perquè molts barcelonistes el veuen com ells mai no tendran el coratge de ser, i per això el detesten i l'envegen i serien capaços de tot, també de fer mal al Barça que tant diuen estimar, per treure'l de la presidència. A partir d'aquesta combinació, tot pot passar. Pot passar una cosa tan demencial, per exemple, com que ara s'hagi orquestrat una sonada campanya per fer creure al personal que el Barça ha aconseguit el que ha aconseguit aquesta darrera dècada i mitja perquè ha tengut els àrbitres a sou. Que aquesta acusació la facin sobretot des de Madrid és pitjor que un acudit dolent, és una broma macabra. El Madrid, des de fa dècades, ha tengut a favor no només l'estament arbitral sinó tots els poders d'un estat –és obvi que, sense Aznar i els seus regals fundacionals a Florentino Pérez i el silenci còmplice de gairebé tots els mitjans, els èxits del Madrid d'aquestes darreres dues dècades i mitja haurien estat més escassos–, per tant no té dret a queixar-se de res, no té dret a reclamar res. ¿Vol dir això que la conducta del Barça ha estat sempre i amb tot impecable, i que no ha gaudit mai dels privilegis dels poderosos? En absolut: per la presidència i la junta del Barça, hi han passat mafiosos i paràsits, i el club ha estat sovint mimat com només ho són els clubs grans i rics. Ara bé: ni el Real Madrid ni el nacional-madridisme no estan legitimitats per retreure res a ningú. Per posar encara més pals a les rodes de l'actual campanya del Barça de Laporta, són legió els periodistes esportius de Madrid que fan conya de la manera tan tosca i pràctica com el Barça va guanyant la Lliga, i no són pocs els periodistes de Barcelona que lamenten no ser líders guanyant i donant espectacle. Bah. Els clubs grans, els equips potents de veres, són els que guanyen de totes les maneres, no només quan fan un futbol meravellós. Una altra cosa que li haurem d'agrair a Laporta: que ensenyi al personal que una victòria vulgar també és una victòria.