Economia samurai

Per exemple, fa temps que no veia una notícia tan divertida (i tan ximple) com la que s'ha escampat arran de les declaracions d'un famós conductor de cotxes (sí, de Fórmula 1, però al capdavall un conductor de cotxes) hispànic sobre la seva filosofia de vida: «El samurai és una manera de recordar-me qui som, d'on vinc i la força que he de tenir cada dia», amplificades immediatament per un parell d'autoritzades veus econòmiques (recordem allò del nul pes de l'economia com a ciència...) reblant la cosa i escampant que els valors dels samurais són la gran i innegable guia del comportament dels actors econòmics i de la ciència econòmica. Totes les referències econòmiques a la notícia aportaven la dada que el famós conductor de cotxets s'ha tatuat en algun lloc del seu cos un guerrer samurai, i evidentment («evidentment» en el sentit del mot en aquesta suposada ciència) aquest és un argument definitiu per defensar l'afirmació. O sigui, que n'hi ha prou de recordar quins són els valors dels antics guerrers japonesos per assolir el cim de la racionalitat científica, si més no en el terreny econòmic, i a partir d'aquí, per descomptat, per encertar totes les anàlisis i prediccions en aquest terreny. Quins són aquests valors? Fàcil: la fidelitat (sense precisar gaire a qui o què), la intensitat (i que cadascú l'entengui com vulgui), la combativitat (que sempre corre el perill de ser confosa amb la violència) i un cert menyspreu de la mort. Sort que, de moment, no he vist cap referència a l'harakiri.